Copilot de ral·lis, Jordi Puchol

Pre-2000 Viratges

2011-11-08T12:45:00.002+02:00

El proper dissabte estarem per Manresa disputant el LI Rally 2000 Viratges, de fet, potser és la prova que més cops he disputat, amb aquesta en van 14. Com a novetat important és que sortirem amb un renault clio sport, encara que encuadrats en la categoria Open, donat que no hi ha equip de nit per aquest auto, aixi que acabarem una mica més d´hora que al campionat de Catalunya. Aquest rally de nou va cap a Calaf, amb una incursió que arriva fins a Solsona, cosa que no es gaire del nostre gust, però esperem fer un bon rally i al menys, no tenir que quedar-nos al mig d´un tram, com va passar a Valls.

El retorn

2011-07-19T23:42:00.002+03:00

Tampoc vull extendre´m, ni ara es el moment, ni tampoc ho trobo adient. La questió és que despres d´un bon parentesi, o punt i a part o el que sigui, torno a estar en un llistat d´inscrits d´un ral·li.
Còrrer a fora sempre m´ha motivat especialment, i fer-ho en el país veí (el del nord) és tot un bon incentiu com per haver accedit a l´invitació. El pilot és en Jordi Trius, un vell conegut, i el vehicle un renault 5 gt-turbo, que ja varem utilitzar al passat Pacha-La pineda 2010. I com no puc dir-vos res més, perque no tinc ni idea dels trams ni de res mes, només que portem el dorsal 77. Així que espero que tot vagi molt bé i a la tornada explicarem tot en la habitual crònica, que espero que no sigui massa tardana.

Ral·li Matadepera

2010-12-22T20:12:00.004+02:00

Després del bon resultat asolit al ral·lisprint d´Avià, la cosa estava en seguir "apretant" als nostres rivals, que malgrat cometre alguna errada, tenien bastant a l´abast de la seva mà el campionat. De nou unaltre prova en format open, encara que sotmesa pel calendari, que per lo vist enguany no es definitiu fins al 31 de desembre, a un aprimament de coeficient, doncs passava de 6 a 4. El recorregut, com es habitual es conegut per molts, constava de dos trams, Viladecavalls-Olesa i el Suro, (al revés) i la punyetera superespecial, on ens hi feien passar "4!" vegades, suposo que amb l´esperança que algú desllantés amb una acera o bolqués amb una tapa de claveguera.
En començar a ploure la cosa es començava a posar emocionant, més coneixent el primer tram que té més aviat poc grip. Per la qual cosa premiem les lògiques precaucions i més tenint en compte que només teniem com a peumàtics de pluja uns de sec ratllat(davant) i uns mixtes(darrera) que malgrat tot ens permetien marcar un bon temps, cosa que es repetia al suro. El que més ràbia feia, que molt del temps guanyat als trams de veritat, es perdia al tram espectacle. A la primera asistència ja havia parat de ploure i teniem el dilema de les rodes, vist el habitual stock que hi ha. Així, només les canviavem de posició, les mixtes darrera i les ratllades davant. Amb els cotxe més segur al tren de darrera però amb una bona tendència subviradora, sortiem a fer la secció, que tampoc anava del tot malament, amb les dues passades pel poligon inclosses, les quals, amb ensurt inclós, ens donaven l´alegria, almenys, de no haver de tornar-hi. La darrera secció amb l´asfalta més eixut, el que no vol dir que hi haguessin molts llocs molls, ens trobavem amb el primer tram anul·lat per una forta sortida de carretera. I fent el darrer tram, ja de nit, que sortia bastant bé. Arrivant al final del ral·li amb un bon resultat, però sense cobrir les espectatives en vers al campionat, a més teniem la sorpresa de que venint de darrera, un participant amb llicència ER ens birlava el cinqué lloc scratx, no sense impedir-nos guanyar la classe i fer un sisé lloc.

I er Ral·li Valls

2010-12-22T19:41:00.003+02:00

Després d´una inactivitat inusitada, desde el mes de juliol no penjo cap cosa, ara ens trobem que la temporada de curses esta finalitzada, aixi doncs anirem posant-vos al dia de com han anat les coses.
Aquest ral·li s´el treien de la màniga enguany, no estava al calendari, en un any de continues suspensions de curses es una magnifica noticia dur a terme una nova prova. En el nostre cas, com encara hi havia posibilitats d´assolir el campionat, encara que remotes, decidiem pendre-hi part.
Degut al seu format Open, aquest ral·li es feia en un sol dia, es a dir verificacions, reconeixements i cursa, cosa que per mobilitat i cansament s´agraeix. Aixi es com puntual em presento al lloc de les verificacions, i despres d´unes mes que relaxades verificacions, ens dirigim a pendre les oportunes anotacions dels dos trams, que com es costum, tothom savia i el que es mes greu, molta gent ja havia recorregut, no entrarem a discutir el de sempre, però potser caldria vigilar una mica aquests fets. La novetat, que a vistes dels fets va ser desencertada, estava en que ens deixaven fer dos passades de notes en lloc de la unica habitual.
Aixi que un cop solucionats aquestes questions, ens disposem a pendre la sortida des una cèntrica avinguda de Valls. El recorregut, de fet era una còpia de la primera etapa del extint ral·li Salou, i contenia els trams de Santes Creus, i Can Ferrer. El primer tram, sortia bastant bé, tenia uns llocs força ràpids que atacavem com de costum i prova d´això es el temps que hi marcavem, que ens situava en un triple empat en la tercera posició. El segon tram, també sortia bé, encara que cap al final l´auto començava a fallar a baixes revolucions, el que ens feia perdre una mica de temps, no molt, doncs un cop resolt el jeroglific del control stop, el temps que marcavem ens situava en tercera posició, desfent l´empat que haviem aconseguit en el primer tram. Després de posar benzina, on aprofitavem per a perdre el tap del dipòsit, recuperat amb gran diligència per en Joan Calderer (gràcies), a l´assistència resoliem canviar les bugies, per tal de resoldre els problemes que ens afectaven. A dins del tram de Santes Creus, podiem constatar que el canvi de bugies va ser del tot encertat, doncs l´auto semblava anar correcte, cosa que no es pot dir massa fort, degut a que a poc més de 3 quilòmetres de final de tram, ens quedavem sense turbo, i malgrat això encara arribavem al final, no sense obsequiar als vehicles que ens seguien d´una boira artificial força aconseguida, a part d´això el motor s´havia quedat sense oli, fent fum, i haviem de deixar-ho còrrer i trucar perque ens vinguessin a recollir, no sense felicitar a en Vilamitjana per forcing al final de temporada que li donarà molt més valor al seu campionat aconseguit. En fi, una manera d´acabar l´any una mica decebedora, però satisfet pel nivell assolit. Unaltre història és valorar com positives totes les vivències, i més encara si compensa tots els sacrificis que s´han de fer per estar al peu del canó. Una cosa que m´agradaria comentar es la proliferació que tenim per aqui, "eramos pocos y pario la burra", de, no ho podem dir pel seu nom, sino pel que podrien semblar:tribuletes, embruta folis o corresponsals de bar. He llegit cròniques del ral·li que de debó sembla que hagin estat fetes de la barra d´una cafeteria, on ens feien plegar a can ferrer, suposo que al bar no hi deu haver wifi, per que mirant una clasificació de trams em veig capaç de fer millors cròniques, però, es el que tenim o el que ens mereixem.

Ral·li Girona

2010-07-26T12:08:00.003+03:00

Amb l´habitual, però no imperdonable, retras en la publicació de la crònica, ara que tinc un moment, passo a explicar una mica com va anar aquesta prova. Altre cop a Riudellots de la Selva es concentrava tota la prova, amb els trams de Canyet i Sant Grau, una superespecial al mateix Riudellots i per la tarde es feia Els Àngels i Santa Pellailla. Així doncs, preniem la sortida en direcció al parc de treball i després a Canyet, que sortia força be, sense ensurts. Al seguent, Sant Grau, just al començar la baixada, començaven les sorpreses, de sobte, l´auto es quedava sense força, rai que feia baixada i arribavem a final de tram en prous feines, i allà intentàvem esbrinar l´origen del problema, i com semblava que era un tub que dona pressió al turbo i alla no es podia solucionar, no ens quedava més remei que intentar arrivar al parc de treball, passant previament pel tram espectacle de Riudellots, però l´auto s´havia convertit en un aixam o potser ni això, doncs no tenia ni gota de força i s´ofegava a les pujades. Vist l´estat de les coses cediem un bon grapat de segons, que, sumats als que cediem a Sant Grau ens enfonsavem a la classificació, però un cop reparat, seguiem en cursa.
La segona secció seguia amb els trams de Canyet, Sant Grau i Riudellots, que, llevat d´un soroll d´escape, els feiem sense més novetats, potser una mica destrempats per tal com anaven les coses.Mitja part per a refer-nos una mica, i cap al següent tram, els Àngels, que començavem força bé, però, sense temps d´arrivar ni a mig tram, de nou, l´auto es parava, igual que al Guilleries, i en un moment tornava a engegar, així ho va fer quatre vegades, arrivant a final de tram, amb no segons, sinó minuts, cedits. Com el ral·li estava perdut del tot, i l´averia semblava no tenir remei pel moment. Preniem la decisió de fer el següent tram, i així marxar cap a casa al parc de treball. Sortiem potser un pel massa rapid al tram, però de totes maneres era ben igual, havia de passar igualment i sense arrivar a mig tram, de nou, l´auto s´aturava i ara de forma definitiva, i ens quedavem tirats, i a sobre, com no hi havia temps per sortir del tram, ens haviem de quedar fins que acabes el ral·li, plovent, en fi, és una mica lamentable que un esport que val tants diners, et deixin llençats al mig d´una muntanya a la teva sort, hi ha multitut d´esports que per menys diners, al menys ofereixen una sèrie de serveis que es podrien considerar mínims, en fi, es el que hi ha, i amb els temps ja ens anem amotllant a tot tipus de situacions negatives, no passa res, tenim prou força per aguantar i més encara. Aquesta vegada haviem fet 3 o 4 trams en condicions i ens tindrem que conformar amb això. Fins la propera.

Ral·li Cervera

2010-06-04T12:40:00.002+03:00

El principal objectiu d´aquest ral•li era acabar-lo. Portavem una bona rècula de curses sense acabar i no podia ser tenir unaltre disgust. Per això s´imposava surtir d´una forma tranquila i anar veient com anava tot . Constava tot el format d´una forma semblant a la del ral•li Pacha, disputat aquest març, que potser, ben mirat pel seu preu i brevetat, fà que tingui una inscripció aceptable.
Així, com no em cau massa lluny de casa, sortia cap a Cervera de bon mati, amb una fresca més que important. Un cop verificat tot, sense cap novetat, decidiem que el millor era menjar alguna cosa, per lo qua lens dirigiem a un “esmerat” servei de bar que existia al poligon industrial de Cervera, de poc que no sortim al ral•li!, amb el lio que es va montar d´entrepans l´home, que no tenia pa,igual li va caler anar a segar el blat!, en fi, com deia unaltre piloto que ens acompanyava, son lents, però molt.
Sortim del podi, bé, una espècie de podi, tant se val, i el primer que fem és anar a l´assitència, repàs general, càlcul de quilometratge per la benzina i cap a fer el primer tram. La cosa surt bastant bé, l´auto sembla que s´escalfa una mica, però tot està en ordre, només veiem que la roda de l´esquerra s´escalfa un pel més i per tant està una mica més degradada, pel que decidim, donat que hi ha temps de sobra, fer un canvi de costat, teniem un enllaç de 40 qm i dos hores de temps, el cas que ens vem reunir la majoria de participants a un bar que hi havia per allà, on vem poder beure, menjar, fer pipi i canviar lo de la roda. Al segon tram millorem uns cinc segons, no està malament, i constatem que un dels rivals de la classe ha plegat i l´altre ha perdut bastant temps. Llavors queda tornar a fer l´enllaç per fer un reagrupament i unaltre parc d´assistència, tantmateix no podrem parlar mai d´un ral•li exigent ni cansat.
Després del descans, tornem a sortir de nou, ara a fer un tram que l´any passat s´ens va donar força bé, un tram ràpid i molt trencat. El comencem amb un petit retras per tema de tancament de carretera i la veritat que dins d´aquest tram, penso, es veu que de tant en tant toca, i redeu, paga la pena tots els disgustos i sacrificis per estar allà dins, anar dins d´una cafetera a tota castañilla, botant, retallant l´asfalt fins al barrer centimetre ho compensa tot. La veritat que això va quedar palès perquè vem marcar un molt bon temps, quarts de l´escratx, per davant d´autos molt millors, no cal dir res més.
El següent tram, Conill, surt com l´any passat, amb uns petits despistes al principi, fruit d´un asfalt bastant lliscós, a un tram que no ens afavoreix massa, degut a que té unes rectes on el fiat va tallant molta estona, tot i això no surt un temps dolent.
De nou, darrera assitència, montatge de llums i cap a fer el barrer bucle, en aquest cas de nit. A Santa Maria anem força bé, encara que penso que ens perjudica una mica el nostre equip de fanals, doncs no s´hi veu massa,a mi personalment( ja comencem amb les excuses)la llum del flexo m´impideix a vegades acabar de llegir bé les anotacions, suposo que aquí també influeix una mica les ulleres petites, tinc la mania de no moure massa el cap, d´aquí les llibretes petites, també.
Al poc d´entrar al control del barrer tram, de poc es converteix tot en una tragèdia, l´auto falla, pel soroll és evident que s´ha deixat anar un cable de bugia, segur, de fet surto a comprovar-ho, i no veig res fosc, però penso que no es bona idea posar-se un minut abans de sortir a fer de mecànic xapusses, per això decideixo que s´ha de fer el tram com sigui,(en zona de control no es pot tocar res), doncs penso que tenim prou coixi de temps. Així que, en 3 cilindres, fem el barrer tram, i allà només perdem uns 25 “, encara prou, cosa que ens permet conservar el sisé lloc. Un cop acabat el tram comprovem que efectivament es un cable que s´havia sortit del delco.
Resumint, un bon ral•li, acabat, molts fantasmes esvaïts,(encara en queda algun) i constatació que a les barbacoes de Can Barros, ha aparegut el komando butifarra, que com a fet beneficiòs elimina totes les sobres i no cal llençar res, encara que compte, que si et descuides et fot la teva butifarra, quan va entre pa i pa.

Previ 2on Ral·li Cervera

2010-05-26T13:43:00.002+03:00

Aquesta vegada toca un desplaçament curt, doncs la propera cursa és a Cervera. Aquest ral·li no estava en principi previst, però vist la exigua quantitat de quilòmetres cronometrats que portem, i com era una prova diferent, al final ens hi hem inscrit. A veure si per fi, logrem acabar una.
Aquest ral·li només puntua per la copa de ral·lies d´asfalt, pel que el seu recorregut és una mica més curt que habitualment, i es fa tot en un sol dia, verificacions i cursa, el que ho fa més simple. Hi ha un tram, el primer, que és completament nou, a prop de savallà del comtat, antic ral·li Igualada, i els altres dos es van fer l´any passat, el que un al reves i l´altre una mica més llarg. Així que més val que no parli de vibracions, ciris, potetes de conill i altres estris, i esperem que per fi, arrivem a la meta d´un ral·li, quasi que tant fa com, però que arrivem.

Poca cosa per explicar

2010-05-24T11:49:00.005+03:00

Com ja ve a ser costum, enguany, no hi ha manera d´acabar cap ral·li. En aquest cas la falta de presió d´oli, aconsellava marxar cap a casa, i de nou, al cap de pocs dies, es verificava que el mal fet havia estat mínim, potser millor plegar per coses aixi.
Sortiem de nou amb bones sensacions al primer tram, que sempre s´ha donat bé, però un parell d´errades en un canvi, va provocar una lleugera passada de voltes al motor, i malgrat poder arrivar a final de tram, amb un molt bon temps, per cert, passava això que deia abans i preniem la decisió d´entregar el carnet de ruta, en van 3 de 3!.
Així que em vaig passar el temps de reflexió al parc d´assistència, davant d´una suculenta paella monumental, que dit sigui de pas, no m´agrada degustar en cursa per la pesada digestió que em provoca, no per res més, suposo que ja va quedar ben clar.
Esperem que vagi millor a la propera.

Previ Critèrium Berguedà

2010-05-12T12:11:00.002+03:00

El proper dissabte es disputa aquesta cursa, de les clàssiques que queden al calendari català. Aquesta serà la tretzena participació aqui, i concretament el 129é ral·li a les costelles. El recorregut és el mateix que l´any passat, però incorpora la novetat del tram espectacle,en aquest cas un trosset de l´antic Gironella-Casserres, pel que veig no acaba de convèncer del tot això. Vem anar a mirar una mica els trams el dissabte fà 15 dies, on només canvia una mica l´asfalt nou de Prats-Olost. La participació continua minuada, com tot aquest any, i aqui encara, que tenim el debut del volant amb els 107. Així que esperem que tot vagi bé, i que aconseguim estar a l´arrivada, que ja toca.

ral·li guilleries

2010-04-22T13:03:00.003+03:00

Ja no comento res de trigar doncs ja s´esta establint com costum aquest fet. De sempre he considerat aquest ral·li com el més justet i mal organitzat de tot el campionat, tantmateix no vaig quedar decebut el divendres de les verificacions. No entenc perqué amenacen amb imposar-te uns horaris, i després ells mateixos els inclompleixen, es podrien estalviar una feina, i energies a l´hora de parlar. De totes maneres el fet d´establir un horari el més flexible possible no obligaria a afegir el fet de fer una tarda més de festa. Per altra banda teniem la novetat de la superespecial que teniem que mirar el mateix divendres, malgrat el road-book (mal fet) i l´anexe(també mal fet), el vem reconeixer, sort de la gent que hi havia per alla i les marques existents amb guix que van fer a l´asfalt.

Com a novetat anavem a dormir a Sant Hilari, aixi que aprofitavem per anar a mirar la llista d´autoritzats, que per variar, va sortir una hora tard.

A l´endemà pel mati, un cop esmorzats, tancavem el cotxe al parc tancat i esperavem a que toques l´hora de començar. Mentrestant vaig estar conversant amb uns participants de regularitat sport, que casualment son de Tortosa, ja era hora trobar a algu d´aqui a prop, per les llunyanes terres de l´eix. Després de la perceptiva revisió de calçotets, sortim del podium en direcció al parc d´assistència. Sortim d´allà i anem al primer tram Osor. Calculo que hi han 4 o 5 quilòmetres i hi havia 20 aixi, que parem on para la inmensa majoria de participants, allà estirem les cames, i fem tot el que s´ha de fer i el que no, la questió, que un cop lligat i preparat veig que en Lluis no acaba de pujar, desconeixo el que fa, potser hagues tingut que ser més convincent, o potser ara cal que porti un equip antiavalots a la meva bossa, és igual, la questió és que palmavem un minut (10 segons) al control horari d´Osor. El tram sortia normal sense massa convicció, era el primer i es un tram que no es massa del nostre gust, però tot i això el temps no era dolent del tot.Llavors cap a Cladells, el segon tram, on ens trobavem les sortides neutralitzades, per, com vem saber més tard la mala col·locació del final de tram, increible!. Amb deu minuts d´endarreriment sortiem al tram, i contatàvem una cosa, que estava molt i molt brut de grava, que calia anar apuntant, aixi que apuntant, em menjo una zona de enllaçades, biennnnnn!, però el pitjor estava per passar, una mica més amunt de la paella de Cladells, el fiat torna a decidir pel seu compte, que ja n´hi havia prou de curses per avui i es parava irremisiblement. Un cop refredat tornava a posar-se en marxa, però en fer un parell de quilometres ja hi tornavem a ser. Aixi que teniem la sort que la grua del tram ens hi treia, i esperavem poder solventar-ho i fer superrally.

Vem anar a buscar la bobina i el mòdul de l´altre fiat a Manlleu, però de nou en calentar-se es tornava a parar, aixi que lo millor era deixar-ho còrrer i esperar a la propera.

Pre-Ral·li Guilleries

2010-04-07T12:11:00.002+03:00

El proper dissabte aniré cap a Sant Hilari per participar en aquest ral·li que amb els anys s´esta convertint en tot un clàssic, com no menos clàssics son els trams, incloent el famos Coll del Buc, que al final m´el trobare a la sopa, però en fi. Aquest cop el fiat uno ha rebut alguna modificació i millora que esperem anar descobrint al llarg dels trams, i veurem la que jutjo interesant novetat, d´incloure un tram espectacle al mateix Sant Hilari. Esperem que vagi millor que el de La Pineda, cosa que, no sera massa complicat. Ah, per cert, tindre que rumiar alguna cosa a veure si es posen més comentaris, mira que arriveu a ser dropos!

Curta participació

2010-03-25T12:39:00.003+02:00

Doncs si, dissabte passat estàvem per La Pineda a inagurar la temporada d´enguany, el ral·li que més a prop de casa em cau, sempre es una cosa especial, en aquesta ocasio també significava el redebut d´en Jordi Trius, tot això amb tornar a còrrer amb un R5 gt-turbo. Aquesta prova tenia la peculiaritat de fer-se tota en un sol dia, el que estalviava temps i despesses, les verificacions eren al mati i es corrien els 5 trams, uns 50 qm., per la tarde. Després de verificar i anar al briefing, especie de reunió, que només serveix per posar-te la por al cos, per la policia i les sancions a que et poden sotmetre, després, malgrat tot no passa mai res.
Sortiem del parc a l´assistència, on, es va purgar el circuit de refrigeració, cosa, que com es veuria més tard, tenia que ser el mal que haviem de patir. Sortim al primer tram, i una cosa que ja notava de tot l´enllaç es que l´auto en prous feines es movia de lloc, i en fer el primer quilometre ja seria palés, acompanyat de l´agulla de la temperatura de l´aigua a tope, llavors, amb prous feines vem arrivar a final de tram on evidenciavem la perdua d´aigua, barrejada amb oli, que indicava el mal fet, a trucar algú que ens vingui a buscar, i al cap d´una hora i escatx, recolliem el difunt auto i cap a l´assistència a plorar les penes, unaltre cop serà.

Inici de temporada

2010-03-17T23:32:00.002+02:00

Doncs bé, un any més, i en van 20, tornem a estar al peu del canó, començo a estar amoïnat de que no em cansi de tot això, però encara que, tal com ha anat canviant tot aquest "mundillo" i tal com van fent la gent, la veritat que més d´un dia ho engegaria tot a pastar, però en fi, potser amb la motivació afegida de còrrer per casa, o almenys ben a prop,( costa pujar cada cop cap al ditxòs eix tranversal) ja hi tornem a ser.
Doncs enguany, tal com va passar l´any passat, comencem al ral·li Pacha-La Pineda. Aquest cop vaig amb un vell conegut, que després de 13 anys tornem a compartir habitacle, en asfalt,(en terra en fa 5) que no es altre que en Jordi Trius, amb un Renault 5 gt-turbo, també unaltre vell conegut de les meves tribulacions, encara que aquesta unitat, per no haver-la ni vist, no sé ni el color!
Així que esperem fruir dels trams que tant critiquen els que ni els han vist mai, ja savem allò de que més enllà del Coll de Buc també hi ha vida, i que tot surti tal i com pensem i volem que surti. Fins llavors.

Una bona fotografia

2010-02-27T09:27:00.003+02:00

Quasi, quasi, digne d´algun photopress, perqué després diguin que els de la benzina no ens agrada l´art!

Entrega de premis.

2010-02-02T13:27:00.002+02:00

Aixi de feliç s´ens mostrava en Jordi Solà, guanyador absolut del concurs dels comentaris X samarreta, en fer-li l´entrega del seu premi. Per molts anys!

El millor trofeu, a Cervera

2010-01-13T09:04:00.003+02:00

Doncs si, l´auto sport, en la seva crònica de la cursa, va esmentar això, foto inclosa.

Rally de Cervera

2010-01-11T22:04:00.002+02:00

De nou, amb un cert retràs, i sense excusa per no haver-ho fet abans, passarem a relatar tot el que va passar en el darrer ral·li de la temporada. Un cert regust estrany, això si es veritat, potser pesa més el resultat final, unaltre vegada cap a casa abans de temps, però tal com va anar la prova, cal estar ben content de les prestacions que vem asolir.
Aquest ral·li, ja s´havia de fer el passat mes d´abril, però com hem anat veient aquest any, de constants anul·lacions aquest encara rai que només es va traslladar a aquesta nova data. Així ja teniem les notes preses d´abans, el que simplificaria els reconeixements. Uns trams rapids i molt del nostre gust, encara que potser sobrava alguna recta massa llarga en la sortida de dos trams, però teniem bones vibracions del que podria passar. Veient la llista d´inscrits, la cosa pintaba bé, doncs calculadora en mà, guanyant la classe i acabant cinquens n´hi havia prou per assolir la copa catalana de grup x, però els ral·lis cal corre´ls com sempre he pensat.
Divendres em vaig lliurar de les verificacions, i com haviem estat convidats a cal Quesada, on vem poder sopar en el mateix menjador on va dinar el futur campió del mòn de ral·lis, amb molta emoció, però amb atenció a la important parrillada que ens va presentar el meu anterior company de viatge (veure Balcon de Vizcaya), així que després d´una animada tertulia racing, doncs hi havien diversos participants al ral·li, a dormir d´hora, i a esperar que ens tenien preparat per la Segarra.
Sortiem al primer tram, i llevat els sorolls que sempre se senten, aquesta vegada l´auto semblava que s´havia refredat perque tosia en arrancar al tram, cosa que quasi provoca que es pari, perdent uns segons preciosos. Llevat d´això el tram sortia bé i no feiem un mal temps, i per sort vem poder solventar les estosegades, coses dels invents, suposo. El segon tram del dia, a part de tenir una recta al principi molt llarga amb una esquerres a fondo, i després uns llocs molt ràpids, presentava unes humitats que el feien molt delicat, així que sortiem a tantejar-lo. Per sort arribavem al final sense novetat, i cap al parc de treball, ja teniem un 25% del ral·li al sac, i a sobre pels meus càlculs, anavem en tercera posició. La segona secció constava dels mateixos trams, al primer guanyavem un parell de segons, però al segon, realitzàvem un "maximum attack", que ens permetia situar-nos en una sorprenent segona posició scratx, això si, amb un "sustillo" inclós per al personal que hi havia al final de tram. D´aquesta manera arrivem a la mitja part, en aquesta posició, esperant poder anant-se mantenir aixi, i més pensant que el segon tram de la tarda tenia llocs rapidisim, el que beneficiava als autos que tenien més punta de velocitat, ja que el uno talla a 160 km/h.
Per la tarda, feiem el primer tram, el qual també comptava amb una important recta només començar, que feia tallar al cotxe en poc de començar, però que acompliem perfectament en la seva totalitat, deu n´hi dó les velocitats que hi vem assolir, cosa que el de la meva esquerra, no se n´assabenta, que hi farem, pilotus. El segon, per a variar, anava acompanyat d´unes zones d´humitats importants, la cual cosa ens feia patir per més d´un cop i de dos, però també arribavem al final seguint conservant la nostra privilegiada i inesperada posició. De nou, assitència, i a rematar la feina feta, però en la sortida del tram, un soroll sec es va produïr al canvi, ai, de totes formes, sortiem, però a poc més de mig tram, de nou, i per quarta vegada en l´any, el fiat decidia que ja n´hi havia prou de tot això, i desesperadament s´aturava al voral del tram, tot estava perdut. Així que com ja ve sent costum, a organitzar l´operació rescat i cap a casa, però en aquest cas, dins l´amargor de la derrota, teniem certa satisfacció per tal com havien anat les coses. Ara si no fos tan dropo, hagués escrit, fins l´any que vé, però com escrit això al 2010, fins enguany, ah! i espero que hague passat unes bones festes i que l´any nou sigui millor que el passat, a reveure!

NOTA ACLARATORIA, IMPORTANT

2009-12-31T15:46:00.000+02:00

Davant la confusió que tenen alguns lectors. La crònica passada "Amb el germà de Manolito Gafotas", la referència clara, per a qui ha vist la pel·licula o llegit el llibre, cosa que demostra que no fà massa el subjecte. Allà, el protagonista, el mateix Manolito Gafotas anomena al seu germà com "El Imbecil", llavors és facilment deduible que la crònica volia dir, "Amb el imbècil". Esperant que serveixi d´aclaració i puntualització, per tal d´evitar confusions, més aviat producte de elements simples, queda dit.

Rally Balcón de Vizcaya

2009-12-30T17:58:00.002+02:00

Com ja ve sent costum d´enguany, un dia em va trucar en Xavier Quesada, per si el vull acompanyar a un rally que fan a durango (Biscaia), i com aquell cap de setmana no hi havia cap cursa normal per Catalunya, i a servidor li fa gràcia que el treguin a passejar més enllà de les nostres fronteres, doncs no li vaig poder dir que no.
Haviem quedat amb el seu pare, que pujava amb el cotxe en el remolc, a Lleida a les 5 del mati, horror!, tenia que sortir de casa a les 4 del mati, i llevar-me a les 3, fet l´oportu calcul, vaig decidir no dormir aquella nit, si decàs faria una becaina al silló, l´edat no deixa perdre hores de son i quan entro en fase rem no em desperta ni un canó. Així que dit i fet, amb puntualitat britànica arrivo a la trobada, amb un senyor que diu que li sona la meva cara, ai, aixi emprenem el llarg viatge cap a euskadi, sort que portàvem un bon ritme( a vegades massa) i la conversa és distreta( tinc bones habilitats de conversador), es nota que entrem allà doncs comença a ploure a bòts i barrals. Arrivem a lloc a bona hora, on després de guiar-nos al caserio on ens teniem que allotjar, ens espera un esmorçar en condicions, obra de l´amabilitat inmensa de la familia, amics d´en Xavi, i segueix plovent.
Després d´esmorzar cal anar a mirar els trams, però com sempre, fa falta alguna cosa, els noms, buf, doncs a fer-los, i gràcies al guia natiu, trobem un lloc adient, be, potser no tant adient, perque la senyora que ens va atendre diferia de la consideració en les mides, totals i parcials, en fi. Finalment podem anar a pendre notes, amb el guia, la novia d´en Xavi i el cotxe amablement cedit pel guia. D´aquesta manera anotem la primera part del rally, que un cop vistos, recollim al cap de la casa i anem a dinar, sense parar de ploure.
Vist (i endrapat) un tipic dinar del pais, a base de mongetes, que com veuria posteriorment,( i oloraria) tenen efectes secundaris, arrossego al pilotu a entrenar, quedava tot el bucle de la tarde. Veiem els dos altres trams, després d´aclarir-nos per les carreteres de la zona i ens dirigim a verificar l´auto. Les verificacions i el parc tancat sòn a un pabelló firal de la mateixa vila de Durango. Verifiquem sense novetat, bé, de poc esclafem el cotxe contra un piló, però res greu, i a dormir, que es tard, que demà matinem, per variar, i cal veure com va tot això, i segueix plovent.
De bon mati, ens llevem, ens vestim, prenem alguna cosa i cap a cercar l´auto, que havia dormit al pabelló-parc tancat, i per coses de portar números alts, podem anar a fer un cafetó i donar una volta. Però a poc temps per a sortir, a part de la pluja habitual, es gira un vent terrible que fa tombar tots els paraigües de la gent que hi ha al carrer. A la nostra hora, sortim i anem cap al parc d´assitència, on comprovem l´estat del mateix després del siroco que ho ha tombat tot, cal destacar la relaxació amb la qual s´aplica el reglament per aqui, però que hi farem, m´amoina més les imprecisions del road book, ( aqui li diuen rutometre, ai), però no hi podem fer més. Després d´una frugar assistència, on estavem més amoinats de no mullar-nos que d´altra cosa, marxem al primer tram, on desde bon principi comprovem que la nostra elecció de pneumàtics no era l´adequada, però almenys delectem al respectable amb unes creuades més pròpies d´una exhibició de drifting que d´un rally, cal notar que per aquestes terres la gent porta un bon estoc de rodes de moll, més que de sec, així que aquesta seria la tònica de tot el rally, ens conformàvem de portar l´auto per lo negre, doncs calia veure la quantitat d´autos xafats que hi havia per les cunetes, però els temps que feiem tampoc cal esmentar-los, ja que ens barallàvem amb un 124 que cremava oli per un tub. I seguia plovent.
La resta del rally va anar igual, un feeling amb l´asfalt gens bó, però almenys arrivàvem al final sense cap ensurt, això si, ensorrats a la classificació final. Així que, a veure l´entr

Publicar entrada

ega de premis, on ens donàvem un taló bancari de 30 € més o menys, doncs aqui es reparteix una quantitat entres els autos que acaven la cursa. Contents amb tot això, cap a dormir, que era tard i estàvem cansats. A l´endemà, sense parar de ploure, vem proveir-nos de productes de la terra, com xoriços, formatge i pa, per endur-nos de record. Viatge de tornada, i va parar de ploure, quan? doncs quan vem deixar per l´autopista la frontera d´Euskadi, redeu, quines humitats han de tenir aquesta gent.

2000 Viratges

2009-12-30T16:44:00.004+02:00

El passa 24 d´octubre ens enfrontàvem a tot un clàssic del calendari català, el 2000 viratges, a Manresa, en aquest any, per a no ser menys, caldria reclamar, doncs només en vem fer uns 30 o 40 al més estirar.
Sortiem amb les espectatives altes de quedar bé, també portavem un llarg periode d´inactivitat,d´en Lluis, que va ser pare per segona vegada, això si que es un escratx de veritat meu no, que a mi de tant en tant em treuen la pols. L´objectiu era el de acabar, quedaven poques curses i ja haviem plegat massa vegades enguany. Així doncs, cap al primer tram, Vilaredes, on després de la tipica sesió de calentament de rodes i marejament de la tripulació, sortiem a disputar-lo. El tram transcorria bé, normalment, amb les idees clares i savent que fer a cada lloc. Però a poc d´acabar el tram, en un revolt a dretes en baixada, el motor decidia, pel seu compte, que avui, no era dia de fer curses, i es parava de sobte, permetent-nos arrivar a final de tram degut a la baixada.
Allà, doncs mira, el de sempre, decepció i desesperació barrejades, més encara veient al rival de la categoria, passar portant el seu ritme habitual, (té valor conquerir-li un campionat aixi?). I el de sempre, a cercar cobertura de mòbil, mobilitzar al personal, una tivada d´orelles al senyor Roqué (pare) per no portar-lo en marxa (el mòbil), enrredar a algu que ens porti, carregar el cotxe al remolc, a empentes i rodolons, i cap a casa, no sense parar a omplir el pap a un restaurant proper. Així que poca cosa, a creuar els dits i esperar a la propera.

2000 viratges, la propera.

2009-10-19T23:15:00.002+03:00

Doncs com es diu molt per ahi, i em fà molta gràcia, preparant el 2000 viratges. I jo em pregunto? que voldrà dir això, fer ioga i meditació davant la cursa?, anar a buscar algun patrocinador a darrera ?, igual van a encintar els camins dels trams ?o anar a la discoteca més propera a penjar-se de la barra?, en recerca d´alguna font d´inspiració, no ho sé. Però es una expresió que no trobo massa adient, questió de gustos deu ser. El que jo em limito a fer és a reconeixer els trams, jo faig servir el mot entrenar, faig la bossa, inauditament organitzada per ser jo i el divendres abans si la feina m´ho permet, vaig a les verificacions, on, si em deixen, col·loco alguna enganxina i la nit abans m´intento concentrar tot el que puc.
Per no ser menys, aquest dissabte repetiré més o menys la meva litúrgia, i procuraré que tot surti bé, i vagi el ral·li bé, així que ja explicaré les vicisituts del XLXIX Ral·li 2000 viratges que es cel·lebra el proper dissabte per Manresa, fins després.

I els guanyadors son.................

2009-10-05T12:47:00.002+03:00

Fa dies va acabar el concurs de la samarreta, eixuta, que obsequiava al personal que encara gosseu de llegir això, aqui teniu el palmarés i els premis.

Primer lloc, i samarreta Jordi Solà...........12+1 comentaris
Segon lloc, i samarreta Judith López..............7 comentaris
Tercer lloc, i samarreta Celia Sanchez...........6 comentaris
Quart lloc, ex-aequo i samarreta de consolació (en van sobrar moltes!)
Lluis Roqué, Sergi Pujol i Jordi Trius amb un comentari (mai s´havia donat tant per tant poc!)

Com les decisions del jurat, és a dir, la meva persona, sòn inapelables, no cap cap reclamació, encara que teniu dret a protestar, sempre que sigui guardan l´elegància i la compostura, per cert molt habitual en aquest blog.

Matadepera 2009

2009-10-05T11:54:00.003+03:00

Doncs bé, com ja comença a ser habitual aquest any, altre cop la famosa ong va entrar en funcionament. Aquest cop en Pinochet no va dir mentides, per una vegada, i em van dir de sortir amb el Manel Vega, un pilotu que normalment fa circuits, mai havia corregut ral·lis i a sobre està molt ocupat, així que no hi ha temps per entrenar ni res, i com aquesta prova era open, doncs ja ens coneixeriem el mateix dissabte.
Amb una bona matinada, i com va dir algú, amb l´equip "full", vaig anar a Matadepera de bon matí. Allà em presenten al pilotu, i sortim a pendre les oportunes anotacions que resumim en el cami d´arrivar al primer tram. Anem anotant tots els trams i amb tota tranquilitat, arrivem al parc de treball, on ajusto el meu improvitzat seient i entrem l´auto al parc tancat.
Sortim de nou, ara ja si de curses, primera asistència i cap al primer tram, a veure com va, d´entrada notar una gran sensació d´aceleració que té l´auto, i el pilotu, que la veritat frena molt bé, circuits obliguen, té una mania que anar tard als revolts, cosa que, una mica més tard provoca el primer ensurt, però només piquem amb la roda a un guardarrail. Al segon tram, passa una cosa de la quarta dimensió, no trobo les notes, redeu, en tot el tram, no les trobo i el tenim que fer a vista, no ho entenc, que ha passat?. Al tercer tenim l´ensurt més greu doncs piquem fort contra un guardarrail, fent aleta, óptica i dobleglant una bieleta de la direcció, pel cantó dret, of course!, així que arrivem a l´assistència on ens reparen tots els desperfectes, beno, els de la bieleta, que el cotxe ja va quedar marcat per tota la cursa. Sortim així al tram poltergeist, i arrivant a la conclusió de que les notes tenen que ser aquelles detecto que estaven preses al revés, es a dir totes les dretes eren esquerres i viceversa, com no m´en vaig adonar!, coses de l´edat, suposo. Així que arreglant la cosa, podem fer el tram amb notes, però tampoc penseu que vem baixar excesivament el nostre temps, quines coses!. Un cop fet el bucle de trams, un tant extranys, arrivem a la novetat absoluta del ral·li, un tram espectacle, i vaja si en vem donar, doncs en arrivar a la zona de terra (era mixte), sortim rectes per damunt del talús i enduent-nos un parel de varilles que senyalitzaven per on teniem que anar. A la segona passada no vem ser menys i feiem el mateix numeret pel respectable, que disfrutaven dels nostres excessos. Un cop fet això ens quedaven fer quatre trams, però la cosa estava que no teniem llums i a sobre teniem una òptica tocada, el que ens obligava a fer-los a palpons, però vaja, la cosa havia sortit prou bé, amb una desena posició final, cosa que no estava gent malament.

Andorra, la dels pirineus,no al costat d´Alcanyis!

2009-09-20T23:36:00.004+03:00

Pel títol de la crònica, potser no s´enten massa, però una de les sensacions que vaig tenir durant aquest ral·li era la d'estar a l´aragó i no pas a Andorra, encara que ja per altres anys, ja havia copsat el justet nivell de les organitzacions més enllà de la frontera de la Farga de Moles.

Aquesta participació en aquest ral·li, s´havia plantejat d´una manera molt relaxada, doncs el pilotu feia tres anys que no corria, i l´auto tampoc, així que a poc a poc i bona lletra.

Feiem 3 passades de reconeixements en cada sentit amb tota la tranquilitat del mòn i cap a dinar, que per la tarde estava previst que arrives l´auto, que un cop arrivat i verificat tot, tenia un petit problema en un tub de benzina, producte de la falta d´activitat, que es va poder solucionar sense més entrebancs. Així que a dormir d´hora, i a veure com aniria demà.

Sortim al primer tram, i a més o menys a mig tram, una cosa ens posa en alerta, el motor es queda accelerat gairebé a fons, acabem el tram com podem i un cop solucionat el problema, cap a fer el segon tram,que ja sortia sense problemes mecànics, però trobavem que el líder de la prova fins al moment s´havia estimbat literalment, provocant un petit despreniment de pedres i rocs, davant la qual cosa, els comisaris decideixen otorgar a tothom el temps fet per l´unic participant que va poder fer el tram sense els rocs, en fi, un criteri una mica discutible, però el reglament és el reglament, i en aquests casos deixa a les mans dels comisaris aquestes decisions, que per mi, repeteixo, són bastant arbitraris. Quedava la tercera passada en el sentit Canillo-Ordino, i en arrivar a la sortida del tram, una important cortina d´aigua que queia, i com tothom es va trobar amb rodes de sec, nosaltres també, doncs a fer-lo com poguem, amb el problema afegit del baf que es creava a l´interior del parabris, cosa que malgrat tot, feia que atrapressim al participant de davant al final de tram, que tenia el mateix problema.

Amb totes les tribulacions i una més que persistent pluja, sortiem a la segona part del ral·li, a fer les tres passades en el sentit Ordino-Canillo, amb rodes mixtes, cosa que degut al tipus d´asfalt que té el tram, no era del tot desencertada, però a les acumulacions d´aigua, sobretot a les frenades, no donava massa confiança, i aixi anavem fent, amb la provisió d´un pal amb paper per desentelar, feiem els tres trams, sense més entrebancs i anant trovant el sentit al cotxe i al tram, cosa que després de tanta inactivitat es nota bastant, al final 2ons de classe i 8 ens de la general, de 13 participants que van acabar, que no està malament.

Crònica pendent:un subaru un tant extrany

2009-09-19T13:59:00.006+03:00

Com pertanyo a la ong cap pilotu sense copi, doncs mira, un dimecres a la tarde, vaig rebre una trucada d´un número familiar. En Salvador Canals, que volia sortir al ral·li de Cervera, puntuable pel nou campionat català de ral·lis i el seu habitual copilot tenia un casament, així que la idea inicial era la de sortir amb el subaru d´evotecno.
Malauradament, el pla inicial es va truncar per falta de peces del subaru, aixi que sortiriem igualment, però amb el bmw de sempre, encara que ara amb algu competent al seient de la dreta. El planning del ral·li era una mica diferent del que fins ara estava acostumat, tot en dissabte, amb dos trams curts nocturns inclossos. Aixi que anavem a fer els reconeixements i un cop ben anotat tot, primer canvi per a sortir de l´habitualitat de la terra, a dinar una mica i a veure com anava l´auto pels polsegossos trams segarrencs. El primer bucle el feiem amb una mica de precaució, cosa que es reflexava als temps, després a la segona passada la cosa millorava força amb una notable baixada de temps, al tercer bucle, al primer tram, a un dels bots que hi havia, s´ens desprenia el protector de càrter de l´auto, cosa que descobriem a punt de fer el segon tram, on no milloravem res, degut també al ressol que ens impedia veure massa bé alguns llocs del tram. Així, que després d´un reagrupament per que es fes de nit, anàvem a disputar els dos trams de nit, cosa que encara no havia experimentat mai, i la cosa no podia anar pitjor, doncs les llums de la bateria de fanals, degut a la gran quantitat de pols que hi havia al tram, ens impedia veure res de res, cosa que obviament passava a la resta de participants i havent-lo exposat a tothom, es va decidir neutralitzar la segona passada, llàstima, però va ser una bona iniciativa presa per part de l´organització, encara que per properes vegades potser caldria preveure disposar d´una cuba d´aigua. Així que per fi vaig fer un ral.li de terra en condicions, una mica decebuts pels temps obtinguts, però personalment vaig copsar que no em surt tant malament com pensava els ral·lis de terra, ja ho sospitava!.

Crònica pendent: amb el germà de Manolito Gafotas

2009-09-19T13:34:00.002+03:00

Doncs si, la veritat que poques, per no dir poquísimes ganes tenia de parlar d´aquest ral·li, però, que no sigui dit, pels que no ho heu captat, us en faré 5 cèntims.
Dissabte al migdia, haviem quedat a l´hotel, per tal de dinar i anar a les verificacions i fer els reconeixements. Dies abans havia estat investigant si existía alguna piscina pública per les contrades on anavem, doncs vaig pensar que sería una bona idea el fet de pendre un bany i una bona dutxa, vist el temps que corria aleshores, aixi ho vaig comunicar a la demes gent de l´equip. El pilotu muniatu, ens guardava una sorpresa, bé dir una sorpresa tampoc, doncs amb individuus del seu tarrannà, poques coses ens poden arrivar a sorpendre, així, que ens duia una amiga a veure la cursa, amb la sana intenció de mostrar-nos els seus dots casanovencs, però com a aquest pajaru no se li dona res bé, que no sigui fer el fantasma, ben aviat va quedar ben clar, que era un bon candidat a seure´s a la punta del parallamps de l´esglesia de Tornabous.
Fets els reconeixements, sense cap novetat per esmentar, tret del de sempre, que intento esforçar-me en tenir unes bones notes, cosa que de moment no he pogut aconseguir, en fi. Després del pertinent bany, on no vem poder fruir de les dots del Johny Weismuller de Badalona, anavem cap a Tàrrega a sopar i a dormir d´hora, parlo per mi, que demà calia matinar.
Sortim al primer tram, amb unes bones sensacions, no anava pas malament com sempre la cosa, les notes estaven força bé. Però, en arrivar a una mica més de mig tram, el cotxe es queda sense gas. Parem fora del camí, obrim el capó i descobreixo que s´havia trencat un soport que aguanta el final del cable del gas, literalment segat, (veure foto), així que truco a en Joan, i ens envia a en Marc a veure que es pot fer, doncs la cosa sembla que ens permetrà com a mínim fer el superrally. Al lloc on ens va deixar el cotxe escombra no es va poder fer una reparació convincent, però almenys podiem arrivar al parc de treball, on la cosa ja es podria reparar amb un mínim de condicions i fiabilitat, i efectivament, al cap d´una estona, podiem sortir a fer el darrer bucle del ral·li.
Apa doncs, amb un important calor del migdia, sortiem a fer els dos darrers trams, en la darrera posició. El primer tram el feiem bé, i al segon, que era bastant més ràpid, es trobava a faltar unes notes més el.laborades, doncs als llocs ràpids es veuen més les faltes de concrecions, en distàncies i en graus, que és el més important. Així que li vaig dir al muniatu, però no sé si va ser per això o pel calor, o pel seu fracàs sentimental, es va posar vermell com un pebrot, i pres d´un atac d´ira va marxar a Badalona sense ni canviar-se ni anar a la piscina, ni res, en fi, vaig pensar que caldrà fer un canvi de xip, perquè per anar així millor quedar-se a casa. Si, ja ho sé, ho he dit moltes vegades i després res, he tornat amb el muniatu empebrotat(en aquell moment), però ara ja és la definitiva, en la vida tot s´esgota i la paciència també.
Així que olvidant-nos del muniatu i les seves cabòries, vem anar a la piscina de Tornabous a refrescar-nos i estar una estona xerrant, vem dinar i fins a la propera. La veritat que ens podiem haver estalviat tota la despesa del ral·li, si el millor del cap de setmana va ser la piscina, la veritat.

Torna l´activitat.

2009-09-04T10:44:00.003+03:00

Amb el mes de setembre i la fi del periode de vacances, els de les curses també tornem a lo nostre. El proper dissabte estaré a Cervera, amb el BMW de terra, però amb diferent company de l´habitual, al menys guanyarem en alguna cosa, no tindré que fer de super nanny amb el moniato. L´altre dissabte, farem una sortida internacional, extracomunitaria, anirem a Andorra, amb el Josep Àngel Barros amb un BMW M3. Així que un parell de curses per tornar a l´activitat i aprofitar les meves curtes vacances.
Ah! per cert, recordo als parroquians que segueix el concurs de la samarreta, que entra en el seu darrer mes.

Imatges de La Guàrdia d´Urgell

2009-07-14T11:30:00.002+03:00

Mentre vaig rumiant quina crònica poso, us deixo unes imatges de les nostres aventures per La Guàrdia d´Urgell

Fotografies Ral·li Osona

2009-07-10T17:21:00.003+03:00

Gràcies de nou a en David Antonell, per cedir-me aquestes fotos del passat dissabte

Previ La Guàrdia d´Urgell

2009-07-10T00:08:00.002+03:00

Doncs diumenge tornarem al ara reformat BMW 325 iX d´evotecno en mans de mister Bellmunt, veurem com va, i prometo portar els rellotges a l´hora,desde casa!

2009-07-07T12:51:00.000+03:00

http://http://www.youtube.com/watch?v=xyBNRjL6e-c

El turment i l´éxtasis

2009-07-06T11:01:00.002+03:00

Dissabte passat teniem una espècie de caixa o faixa a Vic, com servidor tenia certa informació privilegiada, savia que tot aniria bé, llevat dels problemes de sempre, es clar. Aquesta cosa et dona una tranquilitat certa i per tant les coses surten molt millor, com així va ser en realitat. Sortiem al primer tram un tant a l´expectativa, de veure si les millores introduides a l´auto estaven encertades, tot i així sortia un tram força correcte i la temperatura del motor es portava bé, que era la primera font de preocupació, doncs la calor, quan no hi penses, es nota menys, però el motor no coneix les meves depurades tècniques de concentració. Al segon tram, amb algun ensurtet inclós, la cosa anava prou bé, i potser la unica queixa que sentia era la falta de potència, però ja ho sé que els pilotus son com les dones, sempre en volen més. Primera assistència: reapretada general, petita reparació a l´embrague, acopio d´acuarius, i a tornar-hi. La segona passada per la Trona sortia força bé, aconseguiem baixar 8 segons, i als Gats també anava bastant bé, així arribavem a la mitja part en plena forma, i amb les espectatives molt altes, al menys la cosa funcionava bastant bé, i jo personalment, per un cop estava bastant content de com ho feia, no havia comés cap errada, tot s´havia d´esperar. A la mitja part s´havia preparat un menú que sortia de les tipiques botifarres, el que potser em caldrà preguntar la propera vegada és que si es tracta d´una fajina com a la mili, que hi tenies que anar per pebrots, però com ja soc prou gran, i em vaig licenciar fa 21 anys, vaig creure, igual m´equivocava, que si no em vé de gust el que hi ha, puc optar per unaltra cosa, sense cap tipus de problema, encara que algú hi tingui interés en cercar dobles lectures, ai!, això té que vindre encomanat de gent que cel·lebra coses que no són, ocultant dades reals, i a sobre amb traca i mocador, com els bons!.
Païnt un correcte dinar, el que em va venir de gust, tornavem a l´atac. Sant Julià i la Vola, eren els trams que ens esperàven, Sant Julià sortia bé, sense errades, i la Vola, també, un tram ratoner, que no era del gust del Lluis, però que tampoc anava malament del tot, a mi, personalment, em va agradar molt, doncs era un tram que no coneixia. Arrivàvem al següent reagrupament i allà va ocòrrer la tragèdia. Una errada d´aquest calibre és imperdonable, ja ho sé, però va passar, i que us puc dir?, d´on no n´hi ha....Tot el ral·li, portava els rellotges, en porto 3, dos segons atrassats, i mira, vaig decidir posar-los a l´hora amb el rellotge de la taula de control, la questió que no només vaig corretgir els segons, sinó que vaig canviar el minut, això i com que no em vaig fixar amb el cotxe del davant, que estava rotulat com el seu precedent i tampoc vaig mirar el rellotge de la taula, que d´on estava no el veia, doncs entre una cosa i l´altra, quan vaig retornar al planeta terra, havia passa el nostre minut, horror!, +10" de penalització, mare de Déu!. Que lluny em va quedar el reagrupament quan vaig copsar la meva gravisima errada. Però en fi, la vida continua, i a l´assistència, es veu que a Sant Pere no li va agradar el meu show a la taula, i ens va obsequiar amb uns núbols negres-negres, amb la seva posterior pluja, amb calamarsa inclosa, bona cosa, que fem?, al final decidim montar unes rodes mixtes, però en intentar-ho, comprovem que no hi caven pel forat de la llanda, així que amb sec, amb el tram ben moll.Per acabar d´adobar la cosa em queia al damunt tot l´aigua acumulada en una carpa, convertint-me en un "espalda mojada". Anant cap a Espinelves, ho veiem ben clar, està tot xop, tot i això sortim, i al principi, en el primer revolt del tram, podriem dir, ens marquem una virolla de nassos, però logràvem quedar-nos en lo negre i seguiem en el tram, que amb tot un seguit de entrevessades i cantos arrivavem al seu final sense més novetats. Després sabriem que pel mateix lloc de la virolla en Puigdellivol i en Bigordà, van tocar fort, des d´aqui els nostres ànims als nostres companys. Mig recuperats de tantes emocions, feiem la Vola, que estava una mica humida, i en arrivar al parc, els sorolls que sempre sent en Lluis, es multipliquen per 10, arrivem a pensar que haviem punxat, però no, podria ser un palier?, jo en tenia quasi la certesa, encara que ell es veia abocat a anar cap a casa, però gràcies a tota la gent que hi ha l´assistència, logràvem substituir el palier, producte del soroll, i sortiem amb els llums montats de nou a Sant Julià, on l´asfalt s´havia eixugat bastant, i sortia un temps bastant bó. De nou a la Vola, on acabavem els trams i de nou la darrera assistència, i al parc tancat on veiem que al final haviem acabat vuitens, primers de grup, de classe i tercers de l´escuderia Osona, si hagués portat un copilot competent el 8e s´hauria canviat per un 7e. Que hi farem!. Al final una bona collita de trofeus, tres, i amb uns molts bons punts cap a casa a dormir, que el dia havia estat esgotador.

Costi el que costi!

2009-06-29T23:01:00.002+03:00

Si, aquesta és la màxima que ens hem proposat per aquest dissabte. Després d´un decebedor inici d´any, cal refer-se com sigui de la mala sort que ens persegueix, el ral·li Osona és una bona ocasió. Així que posarem un ciri ben gros on s´hagi de posar, però el que s´en pot estar més segur és que per part meva posaré tot el que pugui o sapiga per obtenir aquest fi, o sigui, estem apanyats!, ha ha ha. Pel demés un ral·li Osona, que sempre és quelcom especial, La Trona, on pel meu gust hi han els revolts mes adrenalinics del campionat, La Costa dels Gats, Sant Julià (al revés), amb el ditxòs Coll del Buc, i La Vola, una versió del Coll de Bracons, tram que extranyament no coneixia. Els reconeixements van anar bé, sempre en la linia d´obtenir unes anotacions perfectes, cosa que incrementa la seva dificultat. En fi, us deixo la darrera font d´inspiració personal, uns magnífics canelons amb fulla de col de el restaurant El Collet, de Sant Agustí de Lluçanés, així veieu que els ral·lis a part de amb benzina, també es fan amb unaltra cosa.

Ral·li Guilleries

2009-06-11T22:44:00.002+03:00

Doncs bé, no trobava l´ocasió per posar la crònica d´aquesta cursa, la veritat. Potser per això he trigat tants dies. Com veig que el ritme de visites es constant, la veritat, que estic impresionat amb la gent que arriva a visitar aquest blog, moltes gràcies, espero no defraudar les espectatives. Potser que comenci pel final, i el final no és altre que una grua carregant l´auto i nosaltres dos amb cara de circunstàncies, potser es mala cosa acostumbrar-se a aquest fet, però ja portem dues curses seguides fen-t´ho així, una merda, parlant clar. La cosa que fa més ràbia potser, és que les dues causes dels abandonaments han estat dues tonteries com una catedral. Però tot això ha de continuar, preparo un ciri de dos quilos que posare a la patrona de les causes perdudes i tot anira bé.

El ral·li Guilleries, enguany presentava un recorregut un tant repetitiu, però calia estar al aguait com sempre. Tripular el uno, no és per mi, una feina fàcil, les anotacions que llegeixo sòn complexes i l´exigència de donar l´indicació el més tard possible, m´exigeix una concentració i d´una habilitat, que començo a dubtar que poseeixi, la veritat no estic gens content de com ho faig, potser tinc molt afany de perfecció o també pot ser que hi han reptes i dificultats que em tindrien que esperonar, ja vorem. La primera secció va anar força bé, les millores fetes a l´auto,van donar bon resultat, encara que pensavem que es podi millorar una mica, ja veuriem a la segona passada, i va ser allà, quan quedaven 2 km del tram Sant Hilari, que un suport de la palanca del canvi, la seva trencadissa, ens portava a la situació que ja coneixem, i que tant desconsol provoca, unaltre cop serà, potser algú pensarà que altres coses son més importants que els ral·lis, però ara com ara, per mi, probablement vagi errat, és la cosa més important de les que faig, i de les que no faig, així que, aniré a esmolar el ciri perque l´Osona serveixi per compensar totes aquestes negativitats, fins llavors. De nou agraïr totes les mostres de suport rebudes, per varies vies, i a en David Antonell i http://www.altacompeticio.com/, per la foto. Fins aviat

Previ Rally Guilleries

2009-06-04T15:47:00.002+03:00

Doncs bé, per molts núvols que veiem a l´horitzó, dissabte que vé hi ha cursa. Es tracta del ral·li més fluix que hi ha a Catalunya, amb moltes deficiències organitzatives, i com és habitual, no m´el he perdut mai, redeu!. Aquest any ja el recorregut frega l´empastrada amb els trams de Collsaplana, i el fatigós Coll del Buc, buf, tot a dues passades en un sentit i dues en l´altre, per si no ens el coneixem prou, en fi, que hi farem, ja veurem com va si l´auto es porta be.

Fotos del Berguedà

2009-05-25T09:31:00.003+03:00

Aquest any, els incondicionals del meu blog, si encara hi ha algu que ho sigui, no us podeu queixar, doncs de cada cursa hi publico un bon grapat de fotos, aquest cop donar les gràcies en en Jordi Solà, vell integrant del mític autocar!

Criterium Berguedà

2009-05-25T09:08:00.002+03:00

De vegades és curiosa la ment humana, bé, la meva concretament encara ho és més. Algun cop, d´un sol fet escriuries milers de ratlles i derrotaries en extensió al mateix Joyce, i altres cops no saps ni que dir ni que fer. No farà ni deu minuts que acavem de plegar del Criterium del Berguedà, l´auto ha dit prou de maltractaments i pel seu compte ha pres la decisió de no voler continuar, que hi farem, són coses que poden passar.
Aquest mati, en començar, després d´un relaxament poc habitual i de dormi prou bé, atacavem a primera especial, La Guàrdia, on, segons en Lluís, teniem dos problemes, un la falta de potència, cosa habitual, i la no tant habitual tendència al subviratge, cosa que, al segon tram, ens donava un ensurt, que per sort no va tenir més consequències. Primera passada i assistència, i atornar-hi cap als mateixos trams, on de sobte, en poc de començar, una ja fefaent falt de potència ens feia perdre més d´un minut respecte a la primera passada, però altre cop per sort, la cosa no passava d´un cable que s´havia tret del delco, i es clar,ens feia anar amb tres cilindres. Resolt l´ensurt, feiem Prats-Olost, amb unaltre mini excursió camperola inclosa i ja acabada la secció a Gironella per pendre descans i dinar. La cosa podia estar pitjor, però encara estàvem en cursa i tampoc massa endarrerits dels llocs on pensavem estar. Amb l´alegria de la visita del mític autocar, que encara que va tenir prou amb una moto, ja es motiu per estar satisfet.
Amb una mica de ganes de fer la migdiada, ens dirigim al següent tram, Alpens, on teniem unaltra avis de la presidència, en forma de bot i derrapada. El temps tampoc era massa lluit, però seguiem en cursa. Aixi que cap als Gats, on al poc de sortir, s´obre la guantera que tinc davant meu, i salta una botella d´aigua que teniem, mentre canto, aconsegueixo tancar-la, però la botella té ganes d´anar als pedals de l´auto, per sort, l´aconsegueixo neutralitzar amb el peu esquerra, la qual cosa provoca un tartamudeig més notable que l´habitual, entre totes les tribulacions, el motor no puja de tres mil voltes, i rateja, evidentment quan arriva a la primera pujadeta, ja no pot amb la seva ànima, i ens aturem, maleït sia, posem peu a terra, i amb això acaven les nostres aspiracions en aquest ral.li, qué hi farem?, son coses de les curses, unaltre cop serà, fins despres!

Previ Rally Berguedà

2009-05-22T11:09:00.002+03:00

D´aqui a no massa marxaré cap a Gironella, demà hi fan el Criterium del Berguedà, no sé perqué encara s´hi conserva el nom, però dona igual. Més o menys és idèntic que l´any passat,la unica variació, està en el tram de la costa dels gats que s´ha canviat per la d´Olost-Prats, millor, penso que la costa dels gats i en aquest sentit és un tram força bonic. Pel demés doncs poca cosa més de nou, intentarem fer-ho el millor possible, com sempre, encara que em de tenir en compte que la majoria dels rivals del grup no surten, i per tant és una bona ocasió per marcar uns bons punts que poden ser importants. Vinga, ja veurem com va, que com diu la meva frase lapidària, els ral.lis són molt llargs i complicats.

Una salutació

2009-05-07T11:29:00.002+03:00

L´altre dia em parlava la Célia Sanchez, que es veu que dóna uns cursos d´informàtica a Moià de la fundació La Caixa, que fa servir d´exemple de blog el que esteu llegint, quina responsabilitat!, per això, aprofito l´ocasió per saludar.los i animar.los a escriure algun comentari, que sempre sera ben rebut. Com podeu veure, això de la informàtica, tampoc és tant dificil. Moltes gràcies.

Fotos rally girona

2009-05-01T14:48:00.002+03:00

De nou agraïr les aportacion d´en Luis Angel Martinez(fotografies del parc de treball), d´en David Antonell Ródenas (foto del tram de Cladells, penjada amb la crònica) i d´en Eloy Montalà, que va tenir la paciència de fer.nos la foto de l´entrega de premis. Moltes gràcies a tots!

Rally Girona (Llums i ombres)

2009-04-27T22:00:00.002+03:00

Doncs bé, tal com havia dit abans dissabte passat, estàvem per Riudellots de la Selva, per tal de còrrer el 22è Ral.li Girona. La cosa es presentava un tant incerta, doncs el auto no s´havia pogut provar i ja savem que això és l´origen de molts maldecaps. Aixi que divendres verificàvem, sense massa entrebancs, a descansar i fins demà, que calia estar ben desperts.

Sortim de Riudellots i cap a Cladells, el primer tram, no sense experimentar una inquietant flotabilitat del tren davanter, el tram es feia amb un ritme tranqui, cosa que ho reflexa el temps que ens va sortir. Sense temps a rumiar massa, cap a osor, on mes o menys ens passava el mateix, però un elevat consum de benzina ens alarmava i de ben poc va anar de quedar.nos amb pana de pobre!. A l´assistència, intentem solventar el problema abaixant una mica les suspensions davanteres i a tornar a començar, sortiem a Cladells amb un ritme superior al d´abans, però en arrivar a una mica mes de mig tram, horror! la palanca del canvi es quedava travada, però, quan ja havia baixat de l´auto a avisar al següent participant, en Luís m´avisa que puji, que es veu que havia destravat el canvi, aixi que pujo, em lligo com puc, no vaig poder acabar de lligar.me i acavem el tram com podem, amb una bona perdua de temps, encara que el més positiu era que encara estàvem en cursa, al següent tram, Osor, s´em queia el meu vidre i quedava posat d´una forma una mica estranya, però per sort el vem poder arreglar, despres de fer el tram. Aixi que mitja part, ben enfonsats en la clasificació. Dinar a l´assistència, amb els germans Bellmunt i les seves aventures i a tornar-hi, cap a Els Angels, a veure si la cosa sortia millor, aqui passava el que no m´hauria de passar mai, i que em va provocar un disgust majuscul, em vaig perdre a la baixada, m´imagino que va ser producte de la meva pròpia ineptitut, engreixada amb el sindrome del que passara, síndrome que consta de que si a algun lloc la cosa es posa tirant, et calles inconscientment, pensant que passara, al lloc que va passar aixo va ser en una de les frenades que hi ha a la baixada, que es veuen les Illes Medes, el cotxe es va posar a dues rodes, pero en fi, no se puede permitir, que passi això. El següent tram, Sta Pelailla, va sortir sense mes novetats, doncs es un tram que no es massa del gust nostre i tampoc podia establir massa distàncies. Darrera assitència, i altre cop cap als Àngels, on no em perdia per sort i podiem fruir de la vertiginosa baixada del tram, a Sta Pelailla, va començar a ploure, un plugim molt fi, el just per embrutar el parabris i humitejar l´asfalt, però sense cap ensurt arrivavem al parc tancat de Riudellots havent guanyat la casse 8 i el grup X, marcant 88 punts pel campionat. Veurem com va el Critèrium Berguedà, el proper 23 de maig.

Concurs!!!

2009-04-23T23:24:00.002+03:00

Amb ganes de ser originals, per animar una mica això, doncs no hi ha ningu que digui res de res i aprofitant el stock existent de les samarretes conmemoratives, es convoca un concurs.
Per a participar, cal posar un comentari als posts que vaig penjar, farem un plaç fins el 30 de setembre. Depenent de la quantitat dels comentaris, potser si sou pocs no caldrà fer cap rifa, depenent del número de comentaris les rifarem i si la quantitat de comentaris es astronómic, podria ser tipus bota d´or, aixi guanyarien les samarretes segons el nombre de comentaris, ja veurem. Garantitzo confidencialitat en les identitats dels comentaristes, però em reservo l´opció de rebutjar algun comentarista, polémic o ingrat, aixi que sort, i a veure si aixi us animeu. Sort.

Rally Girona

2009-04-23T23:11:00.003+03:00

Bé, doncs ja arrivat el moment tant esperat de l´estrena del nou Uno. Dissabte dia 25 d´abril, estarem a la sortida de Riudellots de la Selva per tal de disputar un rallye, presentat amb un format que inclou 4 trams, dels mes carismàtics dels que es disputen a Catalunya: Cladells, Osor, Els Àngels i Santa Pellailla, el que conforma una prova de uns 100 quilòmetres contra el crono. Sortim quasi sols a la classe vuitena, i com el coeficient es màxim, es de vital importància, de voler aspirar a dir quelcom en el campionat, acabar la cursa, i si pot ser amb un bon resultat. Aixi que desitgem que tot vagi el millor posible, des aquest lloc procurarem fer-ho el millor possible, be, com quasi sempre.
Per altra banda, avui es la dia de sant Jordi, i com no em dic Eustaquio o Aniceto, em penso que avui es el meu sant. Ara direu, que diu aquest ara, però em permetere fer una reflexió, simplement i inocentment penso que demostra quelcom. Avui he parlat amb quatre persones vinculades amb el mundillo dels rallyes, sabeu el denominador comú?, cap hi ha pensat. D´aqui s´en poden treure, o les trec jo, perque si, moltes conclusions, jo em quedo amb dos: la gent es bloqueja davant d´un rally, llavors no anem bé, o de la meva persona només els interesa quan parlo tant depresa dient quelcom que quasi ningu enten, potser és això. Per lo mínim, es decepcionant, però tampoc creieu que espero molt més de res. En fi, nomes era un comentari, personal i intransferible.

rally rocafort de vallbona

2009-04-02T00:26:00.002+03:00

Com ja ve venint de fa unes curses, aquesta no podia ser una excepcio, i el auto ens va tornar a traïr, que hi farem, les curses son aixi, potser si volem veure quelcom de positiu, diria que per fi, es va asolir un tram en condicions, amb unes notes minimament coherents, no se si son fruit de la casualitat, pero es la veritat, veurem que anem fent, fins aviat.

Fotos d´Avià

2009-03-30T22:06:00.003+03:00

Gràcies al amic Josep Escalé, aqui van unes fotos de la cursa del dissabte passat

Rally Avià

2009-03-27T01:16:00.002+03:00

Despres d´un divendres amb uns dels meus atacs de migranya, quina ràbia!, quan em vaig recomposar una mica, i vaig dirigir-me cap a Berga, on el nou pilot disposava d´allotjament per dissabte estar ben d´hora i reposats a les verificacions i tot plegat. Un cop superades, amb un evident retras i desgavell per part de l´organitzacio, anavem a efectuar els reconeixements dels dos trams en questio, que no eren sino els que s´han fet sempre en aquesta cursa. El rally en si, tambe acumulava al menys mitja hora de retras, cosa, que parlant amb un control, em va dir que es veu que havia anat d´un pel que no es fes, m´imagino que sera moneda comu en l´any que ens espera.
A partir d´aqui, doncs poca cosa mes, per explicar, a poc d´acabar el primer tram, amb molt bones sensacions el auto es quedava en sec sense poder engranar cap marxa, una llàstima perque el canvi s´havia revisat a principi d´any, pero ja sabem com van aquestes coses, que hi farem, penjada d´unes hores al tram, recollida amb la grua, a reparar i esperar que el proper vagi millor. Que el meu proper sera diumenge que be, amb el Bellmunt a Rocafort de Vallbona, a veure si millorem les prestacions del passat any, cosa que malahauradament sospito que seguirem en la linea habitual. Fins despres.

Previ Rallysprint d´Avia

2009-03-20T09:03:00.001+02:00

Com estic a punt de fundar l´Ong, "cap pilotu sense copi", dimarts passat vaig veure al podiumgame, que un nano de l´open no tenia copi, i em va faltar temps per oferir-li els meus esmerats serveis. Aixi que dema estare a Avia amb en Joan Calderer amb un 106 rally de l´open. Seguirem informant.

Rally Pacha-La Pineda (el rotllo)

2009-03-18T22:31:00.002+02:00

Beno, disculpeu el retras, ara no us queixareu de l´apartat fotogràfic, crec que en aquesta cursa he complert be. Doncs be, a vegades he dit que mai es poden tenir unes verificacions sense ensurts, aquesta vegada tampoc podia ser menys, en Joan Barros va tenir un "control stop" en forma de mosso d´escuadra, pero en fi, gracies encara que vem verificar i fer tot el que teniem de fer, sopavem amb tranquilitat i a dormir.
A l´endema, al breafing, un senyor amb una mica de mals modos ens indicava com s´ha de fer, el que ningu fa mai, es a dir lo basic de seguretat, en fi, que despres de la xerrada, a fer un cafe i retrobar-nos amb els trams de casa, a veure que passaria. El primer tram, la teixeta va bastant be, la pujada surt bastant correcte, jo penso que es va perdre mes temps a les zones mes amples de la antiga N-420, no sera perque no hi havia passat!, el segon tram, potser es el que me penalitza el auto en questio, porta un canvi molt llarg i feiem molts trossos de tram amb la segona velocitat unicament. En arrivar al primer reagrupament, constato una bona quantitat de gent amb problemes i algun retirat, el que ens situa al cap i a la fi a la cinquena posicio. La segona passada per la teixeta, surt una mica millor, suposo que estem mes posats i anem amb mes agresivitat, i , en arrivar al control stop, el temps del numero 3, en jordi marti,no es normal, potser habra tingut algun problema, cosa que constatem a la sortida del segon porrera, te el pont tocat, el que en tenir que fer porrera aixi, el fa caure en la classificacio i ens situa quarts. Aixi arribem a la segona seccio, despres de dinar. El primer tram la mola, en marti fa l´escratx i ja ens te a punt d´agafar, mes darrera tenim en vidales, que fa temps molt semblants a nosaltres. Al segon tram, santa marina,que, potser es el mes rapid, la caixa de canvia comença a perdre precisio, sobretot en la segona velocitat, el marti ens passa, pero encara aguantem al vidales per 2 segons. Reagrupament a Mòra, ben a prop de casa, i a tornar als dos trams de la tarde. El primer surt prou be, li posem quatre al vidales, tot i haver-nos quedat sense segona al final del tram. Sortim al darrer, ja de nit, havent de procurar no perdre la cinquena posicio, de nit, i sense segona. Per sort, el tram no surt malament del tot, guanyem al vidales de 7 " i per 13" conquerim la cinquena posicio, que junt amb la victòria de classe, incrementa la col.lecció personal de trofeus amb dos unitats. Un rally que no va sortir malament, vem estar al lloc que haviem d´estar, i amb molta il.lusio per haver corregut a prop de casa, dins del campionat de catalunya, cosa que feia sis anys que no passava.
"

Fotos del I er Rally Pacha-La Pineda

2009-03-08T20:47:00.002+02:00

Sense que serveixi de precedent, publico unes fotos de la cursa del passat dissabte, per cert, tinc un nou proveidor de fotos que me les cedeix molt amablement, www.motorcomunicacion.com

Rally Pacha-La Pineda

2009-03-03T18:03:00.002+02:00

Dissabte que ve, es disputa el I Rally Pacha-La Pineda, com es el rally mes a prop de casa que tinc en tot l´any, i degut a que fa 6 anys que no es feia, era una cursa que la veritat em feia moltisima ilusio de poder fer. Prova d´aixo es que tornarem al seient de la dreta del Porsche 996 d´en Salvador Canals. Esperem que surti un bon rally.

TRILOGIA DEL FINAL DE TEMPORADA

2009-01-15T22:32:00.011+02:00

1era part (Matadepera)
Doncs be, en aquesta poblacio del Valles Occidental es veuria com acabaria
tot aixo, una cursa de l´open, amb els trams secrets, o mes o menys secrets, i
despres de moltes elucumbracions, alla estavem, amab un fred important, compte,
que eren les set del mati, i despres de voltar una mica per a trobar trobar tot
el meollo, empreniem els reconeixements amb el meu clàssic, en fi. Els dos trams
eren el Serrat de Deu, altrament anomenat Viladecavalls, que jo ja coneixia
d´haver corregut per all i el Suro, carretera la qual, no tenia el gust de
coneixer, en deuen quedar ben poques, i una era aquesta, per lo vist. Durant els
reconeixements, el primer que es podia constatar era que el pis dels dos trams
estava molt humit i mes en acabar que es va posar a ploure, encara que per a mes
inri vem arrivar tard al control del parc tancat, aixi que a sobre de tot aixo,
planava per damunt nostre una penalitzacio, cosa que encara complicava mes
tot.Vist l´estoc de rodes del qual disposavem, vem montar unes maxsport de
pluja, en llanda 13´, aixi que ja voriem que passaria. Sortim al primer tram, i de moment
constatar que dels cotxes de davant havien plegat uns quants, cosa que aplanava
el cami de cara al campionat, lo que encara ens obligava mes a no cometre cap
error, per tal de mantindre les nostres opcions integres. El primer tram surt
bastant be, tampoc penso que es pugui anar massa mes depressa, la prova esta en
els nombrossos abandonaments que hi va haver. Al Suro, la cosa va tambe bastant
be, amb unes lliscads i perdues de traccio que evidenciaven tot el que ja haviem
vist. Parc de treball, confirmacio de l´escabetxina i cap a fer el segon bucle,
on, quan estavem a la sortida del primer tram, ens aturen, i al cap de cinc
minuts ens tornen a donar la sortida, aixi que anavem despenjats set minuts
respecte al vehicle que ens precedia. La cosa va estar que al control horari del
següent tram, l´equip que teniem al darrera, confos per batibull de numeros que
hi havia pels carnets de ruta, fa la suma malament i entra quatre minuts avançat
al control, es clar, adelantant-nos, cosa que ens crea una mica de confusio,
pero vaja, creia que ho tenia prou clar, i a part d´aixo en soc el responsable,i
per sort, vaig pendre la decisio encertada, menys mal. Aixi, acabem el segon
bucle de la mateixa manera,i com la cosa escampavai a mes les magnifiques rodes
estaven es un lamentable estat, vem decidir una mica forçats, a montar uns
moules ratllats que estaven per alla. Suposo que que semblava estar mes eixut i
les carcasses michelin son molt millors que les maxsport. Aixi que sortim al
primer tram del darrer bucle, la cosa sembla que va molt millor, llastima que en
el que potser era el lloc mes dificil del tram, ens marquem una virolla de
campionat que afortunadament no te mes consequencies que un bon grapat de segons
perduts, que hi farem. El darrer tram tambe es disputa amb una bona millora de
temps, i aixi arrivem al final de rally amb una setena posicio i una segona a la
classe, que deixaven totes les esperances obertes, doncs repetint el resultat i
si no sortia el nostre rival, la Copa de Catalunya estava al sac. Aixi que ja
voriem.

2ona part (Les arts de pinocho)

Aixi que despediem la temporada de terra, amb un rally mes llarg del normal,
a la poblacio lleidatana de Tàrrega.Com es costum en la gent de cap verd, el
señuritu pilotu, no va tindre a be presentar-se a les verificacions a l´hora,
pero es clar, com estem a can passar de tot, es igual, tandebo no el deixessin
sortir. Al cap d´un hora i pico es presenta amb les seves ulleres stevie
wonder,(vols dir que hi veu?), anem cap a verificar, i sorpresa! no ens diuen ni
mu per anar passats d´hora, casum l´olla!, decididament el campionat de terra no
es massa serios, aixi que un cop verificat l´auto, un 4X4 2500 reconvertit per
art de magia en propulsio i 2000, la qual cosa ens obligava a plegar abans
d´acabar, cosa que el señuritu no tenia massa clar, deu pensar que la demes gent
son igual de rucs que ell, aixi que cap a fer notes, on podriem constatar que
seguiem en la linea, la veritat que com m´ho anava prenent en filosofia, anava
apuntant i corretgint al meu gust, tampoc al final pel cas que en fot, millor
agafar.s´ho aixi, amb tranquilitat. Acabem de fer les notes i bueno, com teniem
tota la tarde, decidim anar a fer un volt,a sopar i a fer unes copes,aqui ja
comencem a anar torts,jeje, el cas que alguna substancia d´alguna copa, van ser
varies, provoca que els soferts copilots dels germans millonaris, es trobin al
endema com si tinguessin una enclusa damunt del cap, pero bueno, don´t worry,
millor passar de tot, aixi que en un estat mes o menys lamentable, sortim al
rally, es el que hi ha. El primer tram va mes o menys be, en la linea, tinc que
fer un bon esforç pero vaig fent be. Segons el señuritu, anavem segons de
l´open, pero en fi, mira que arriva a ser pallus!, al acabar el tram l´aigua del
motor estava molt calenta, cosa que en el enllaç no baixa, tot i aixi sortim al
segon tram, i quan estavem, mes o meny a la mitat del tram,el auto, jo no vaig
veure si s´havia ences cap xivato, es va parar a consequencia de l´escalfada,
aixi que peu a terra, emprenyada del que es creia anar segon de l´open (sera
pallus) , i el tio va i abandona el auto alla mateix, cosa que li recrimino, i
com em convenia fer una becaina, em vaig quedar alla, sol, vigilant l´auto, fins
que a les tres de la tarde ens van rescatar a tots dos, sort dels controls que
molt amablement em van donar aigua, vist el meu estat de penjament, doncs ja no
savia on posar-me, ni que mirar, la veritat. Despres em van dir que el señuritu
va liar una bona tangana al parc de treball, vacil.lada inclosa als pilots de
veritat que hi havia per alla. Llavors, vist totes les consideracions i
al-legacions, he decidit que per anar aixi, millor quedar.se a casa o anar a
voltar.la amb la bicicleta, sempre m´havia fet molta ilusio fer la terra, pero
en segons quines condicions, millor plegar, i aixo fare,
Paraula!

3era Part(el rally mes curt)
Aixi com ho dic, despres de no dir res,ocultar la nostra participacio,
enganyar al personal pels forums,etc, la cosa va acabar de la pitjor manera.
Resulta que el rally no es va disputar, i ja esta, questio zanjada, com deia
aquell. Aixi que ben emprenyats, no podem dir que ni cap a casa, doncs no hi vam
arrivar ni a sortir. A esperar l´any que be, hi hagi mes sort, i mira, coses de
les curses,mai havia estat tant a prop d´una copa de Catalunya, pero no ha pogut
ser. Meu sera el record d´una temporada que, malgrat tot, podria qualificar
d´excepcional. Aixi que fins l´any que ve. Disculpeu per enesima vegada que no
hagi penjat res fins avui, ho feia per motius tactics, i de la manera en que es
va resoldre tot, doncs et quedes amb la cara de badoc,que hi farem, espero que
el 2009 sigui fins i tot millor, fins llavors.

Setmanes finals

2008-11-25T22:31:00.002+02:00

S´acosta el final de la temporada, de moment sens dubte de les mes extenses que he tingut. Per una banda, no vaig fer cap esment del rally de terra de Mollerussa, potser perque va ser tambe, el rally mes curt que he fet, el cotxe va reventar a punt d´entrar al control horari del primer tram, donat que a la terra els enllaços son quasi inexistents, dona aquesta definicio que he dit, una llastima. Pero vaja, caldria parlar que tot segueix igual, en aquest noi pot mes altres coses que la voluntat d´anar millorant i anar evolucionant, ja he perdut tota esperança.
Per altra banda el proper dissabte anem amb en Lluis Roque a disputar el rally de Matadepera, es un rally open o sigui que els seus trams son mes o menys secrets, aixi que ja veurem que passa. Tenim posibilitats matemàtiques de guanyar el grup R, aixi que aixo intentarem. A veure si aconsegueixo pendre mes fotos, que porto com 4 o 5 rallyes intentant´ho i no ho faig mai, a veure si ho faig aquesta vegada, ah! tindre que tornar a portar el ibis, veig que per alla han proliferat les plagues de roidors.

2008-10-29T00:42:00.002+03:00

El gran fiat uno, brut de pols victoriosa, a l´arrivada de manresa, destacar el seu gran equip de llums.

Tornem als rallyes!!!!

2008-10-29T00:03:00.002+03:00

Divendres, despres d´una "cepillada" a les verificacions, no dic que no tinguessin rao, però hi han formes de fer les coses i la veritat que les que gasten per aqui no son les mes amables ni consequents, pero que hi farem, no hi ha mes, sort que era d´hora i es disposava de temps per solventar l´anomalia, que no era mes que un tub de benzina que havia de ser del tipus aviacio. Caldria dir.lis que al pilotu en questio no el tenen que estressar, ja que ho fa ell tot solet, la questio que es va poder solucionar i aixi estavem a damunt del podium dissabte pel mati, que en aquest esport ja es tota una fita.
El primer tram, Odena, que cony de castellfollit o no se que, es on es va accidentar un vell conegut l ´any passat, encara que aquest any la cosa estava mes neta, tot i aixo una mica de respecte si que feia. Prenem la sortida i, cordons, de debo que pocs trams recordo com aquest, es tot un seguit d´indicacions frenetiques com en pocs llocs, molt be, la veritat, feia temps que no disfrutava com llavors, una mica de respecte al lloc de l´accident,(marcat com a tope) i unaltre lloc a fondo(aqui els a fondo son a fondo, no podria ser a fondo) amb un bot que no generava massa confiança vist desde la dreta. El segon, el classic Vilaredes, el pilotu, ja comença a sentir sorolls i no anar be la cosa, pero, llevat d´una mica de desconcentracio al principi, fem la zona rapida a tot lo que dona el cotxe, i ens dirigim cap al parc d´assistencia, on descobrim que una de les causes de tant neguit era el cargol del ralenti, que no volia veure el rallye de dalt i es va amagar al bloc, segurament per estar mes calento, aixi que una mica de pegamento i a portar-se be que sino no serem amics.
Eterna neutralitzacio, de totes no tant llarga com els soparots interminables i de nou cap a Odena, on baixavem el temps, i Vilaredes on tambe el baixavem, ah, per cert, em retracto de lo dit i el darrer rasant es passa a fondo, hi ha temps per frenar (conductors de carritus de polus, no en feu cas), fa cosa anar amb el uno a tall i amb el canvi tremolant, be, de fet tremola tot, pero funciona!. Mitja part, dinar una mica, i cap a Calaf, poblacio coneguda pel seu organitzat mercat i per les rajoles. La veritat que no se si els sindromes, que si conservem, que si passem, que si corretgim, que si no, que si si, doncs no va sortir un massa bon tram,el cinque Hostal Nou,fet que em va posar bastant nervios.Despres m´han dit que al final de tram el cotxe botava com un saltimbanquis, pero vaja, el temps no era gens bo. A l´Aleny, ja fosc, detectavem un revolt mal apuntat amb susto inclos, pero bueno, tampoc anava tant malament, encara que hi havia trassades que no sortien massa be, cosa força rara en aquest auto, no hi esta acostumat. Assistència i a tornar.hi, la cosa no sortia tant malamen, pero hi teniem que afegir la foscor a tota la grava que hi havia al tram, en fi, unaltre any anira millor, altre cop Aleny, que almenys rebaixavem temps i ja estava tot, cap a Manresa i fi de rallye, on al final ens havien atrapat els volanteros, sobretot pel tram de Hostal Nou, de totes formes, 11 ens scratx, 3 ers de classe, i gràcies a un error en la inscripcio d´un rival, guanyavem el grup R, aixi que cap a casa amb un trofeu. Ara, petites vacances rallystiques, ara ja no corro rallyes per pebrots, i a veure si em treu a passejar una mica el senyor Pinochet, que parla fins i tot de anar a los madriles a fer un rallye del nacional, o sigui que ja anirem informant. Fins aviat.

Cap de setmana intens

2008-10-22T22:08:00.002+03:00

En primer lloc, disculpes, pq no puc penjar cap foto, entre que el rally de terra va ser curt, i que em vaig deixar la camara al cotxe, no tinc res de nou en tema imatge per a penjar. Quin desastre!
Vaig arrivar a Manresa per a realitzar els reconeixements del 2000 viratges, que mira, com sempre he pensat, quan son tant controlat, sempre passen coses, el primer tram ja em , va donar mala espina, doncs hi havia un cotxe de la policia voltant, i al segon ens van fer un control stop amb verificacions incloses. Ens vam veure retallant una traçada, cosa que els hi va semblar una cosa gravisima. No dic que estigues el que feiem ben fet, pero vaja, donat que veniem amb molt poca velocitat i que la retallada va ser en un lloc de perfecta visibilitat, pero be, despre de tindre´t una hora de relotge parat i comprovant inclos els enregistraments de la camara interior que duiem, en fi, coses que pasen, els que em coneixen ja sabeu que m´agrada respectar escrupulosament les normes de transit, que conec a la perfeccio, pero trobo un exces de cel, que en uns reconeixements, sense cap queixa per part de ningu i sense cap mena d´incident previ per part de ningu, et tractin com el mes gran dels delinquents, aixi que vist el plan que es gastava vem donar per vist el tram i cap a dinar a Tora, on es centrava el semi-rallye de la tarda. El tram d´Hostalnou estava realment dificil, amb molta grava i llocs complicats, l´Aleny, ja estava millor i un cop fetes les 3 passades, i vist tot, ens retiraven que a mi m´esperaven a Ager.
El viatge va resultar una milla llarg i feixug, suposo que anar per llocs que no coneixes, de nit, i amb ganes d´arribar, influeix. Aixi doncs, no vaig arribar massa tard on ja m´esperaven per a sopar.
Jo ja pensava que no era massa bona idea, el fet de no poder fer els reconeixements de la terra, mes pel pallus que les dictava, que no pel copi ocasional que prou va fer en pendre-les. Aixo ja va quedar ben clar al poc de sortir al primer tram, on donada l´alta descriptibilitat de les notes, al primer lloc rapid, em perdia, i es clar, un tram de terra no es com una carretera asfaltada, primer, perque no he passat mai i despres no hi ha cap referencia, i menys si les notes no les has fet tu, en fi, sempre s´aprenen coses que hi hem de fer, el tram, no es per res, estava molt pesat i ple de fang lliscos. El segon tram,mes del mateix, encara que per desgracia, el auto, despres de anar fallant una mica en alta, despres d´un salt, es parava, sense causa aparent, i en no poder.lo posar de nou en marxa, ens obligava al abandonament, llàstima, una oportunitat d´anar rodant mes perduda i cap a casa, amb la fredor de plegar quan tot just comencem. Esperarem noves ocasions.

L´hora dels valents

2008-10-15T23:19:00.002+03:00

De vegades, encara que costi, cal donar un cop de puny damunt la taula, i posar les coses al seu lloc. Això es simplement el que he fet, tan senzill i que tant m´ha costat, no sense haver fet temptatives. Però ara la situació ha arrivat a nivells insostenibles i lo millor que es pot fer es deixar-se de conceptes abstractes i anar pels mes terrenals. Llavors poso en el vostre coneixement la cancelacio del "projecte" porsche, no sols pel vehicle, sino per les seves circunstàncies, i torno al fiat alitalia, que tants bons moments m´havia fet passar i que espero que m´els torni a fer passar molt aviat, mes ben dit el proper dissabte dia 25 al rallye 2000 viratges. Com ningu es imprescindible enlloc, i molt menys la meva persona, desitjo de tot cor que el denostat vehicle porti als seus tripulants pels senders de la glòria, que dificilment trepitjaria amb la meva persona, per cert, que ningu es imprescindible ja va quedar ben clar a Llanes, oi?.
Doncs vinga, es presenta un intens cap de setmana, dissabte els reconeixements del 2000 viratges i diumenge, rally de terra a Àger amb en Bellmunt, a veure si faig alguna foto, perque esta quedant el blog una mica trist, tanta lletra i tant rotllo. Vinga, fins dilluns.

Propietari del silenci, esclau de les paraules...........

2008-09-29T16:27:00.003+03:00

Dissabte disputavem el rally cassa, de fet era l´estreno del porsche al campionat catala. El rally, llevat del primer tram, era bastant conegut per nosaltres, aixi que ens disposavem a veure on estavem, a seguir evolucionant i veient problemes que van sorgint. Divendres pujavem a verificar i ja teniem la primera sorpresa, no hi havia roda de recanvi, ni fre de ma, ni parabris, ni noms!. Aixi, no obstant, sense cap ensurt vem verificar, deuen ser coses de les novetats, ja que, per menys t´omplen la fulla d´incidències, com a minim. Amb una mica mes de nervis que de costum, no se ja de que poden ser, anavem a dormir, jo mes aviat a estirar-me.
Aixi que dissabte sortiem cap al primer tram, ah, unaltra de les mancances del porsche es que no hi ha lloc per a guardar els cascs, aixi que servidor te que anar com un muniatu, aguantan-t´ho tot i procurant que no caigui res de la falda, sortiem al primer tram, que la veritat era molt ràpid, una mica com a Andorra, encara que poc a poc es veu que es porta una mica per la ma el cotxe, la veritat es que he de confessar que vaig patir bastant, doncs no m´acabo d´acostumar al comportament del cotxe, pero bueno, no sortia del tot malament, la unica pega estava en que va aparèixer un rebot al tren davanter que era nou, potser s´havia afluixat alguna roda?, en fi, ja mes relaxat sortiem al segon tram, amb la constatacio que a aquest cotxe de moment no se li donen massa be les paelles, tot i el rebot, que era espectacular, no acabava d´anar malament, doncs no estavem massa lluny dels primers grups N.
A l´assistència es reparava l´esmorteidor, causa del rebot, i tornavem a fer altre cop el mateix bucle, les mateixes sensacions, amb sustillo inclos, al tram, i rebaixa de temps espectacular. El segon tram del bucle s´anula, i fem el recorregut alternatiu, aixi que cap a la mitja part, a dinar. Ja despres, canvi de bucle i cap al tram de Sta.Pelaia, on prenc la decisio de posar.me les piles, una mica per respecte al tram, es on vaig començar, i tambe perque poden ser els ultims que faci amb el porsche, tambe tenia l´esperança que seria un tram que sortiria be, aixi va ser, doncs feiem un temps bastant bo. Altre cosa seria als Angels, un tram que mai s´ens ha donat be, i aixi va ser, on,amb un susto inclos, no feiem un temps massa bo, pero cal remarcar el increment de confiança que tenia en Salvador en el pilotatge, aixi que el darrer bucle, mes o menys seria igual, un bon Santa Pelaia, i un complicat Angels, que com he dit abans, mai havia sortit be, i aquesta ocasio no sera pas una excepcio, en resum, penso que va ser un bon rallye, de menys a mes, fent-se amb el cotxe de poc a poc i amb uns cronos que ni el mes optimista hagues predit.
Ara s´ha de veure que fare, encara que la meva decisio en vers al futur, ja esta presa. Fins unaltra

Rally cassa(compas d´espera)

2008-09-24T18:39:00.003+03:00

Altre cop, en un entorn que no conservem massa bons records, tornem a correr a Cassa de la Selva, en uns trams arxiconeguts, vergonyosament el catala de rallyes, sempre es el mateix, beno, tampoco millor que no parli, perque en el unic tram inedit, tinc un greu error d´orientacio,cada cop em torno mes burro, no s´hi pot fer res.
En un moment personal que atravesso, que no es el mes adient per fer curses, els condicionants interns, que cada cop son mes, i el baix interes que tinc per aquest projecte, potser em portin a pendre alguna decisio que porto temps rumiant. Ja veurem, sempre parlo i despres res de res, encara que els motius es van acumulant per tot arreu, i amb ells el meu desconcert.

Rally d´Andorra

2008-09-15T16:11:00.002+03:00

Doncs be, el passat dissabte vaig disputar el rally d´andorra, ocasio esperada per l´estreno del nou auto, el porsche 996 GT3, aixi que a tres passades en cada sentit en el tram d´ordino, un tram bastant peculiar, per la seva diferència d´alçades i no exent de dificultats. Aixi que divendres em dirigeixo al principat, doncs teniem temps d´entrenar pel mati, nomes el necesari, ja que aqui es venia mes a provar el cotxe que a correr, ja sabem totes les dificultats que esta portant aquest projecte. Com ja tenia el tram apuntat de l´any 06, els reconeixements van ser breus, tambe influits perque es fa molta via en anar i tornar pel mateix lloc. Aixi que per la tarde a verificar, on sense cap novetat teniem tot a punt pel dissabte pel mati. Nomes la dificultat que tindria en la col.lacio dels cascs i els hans, ja que tot l´entramat de barres impedeix guardar-los darrera, coses dels coupes.
Dissabte pel mati, no sense passar una nit de nervis, començavem, sortida del parc tancat, control de pas a Andorra la vella, i a fer el primer tram, on podriem evaluar les facultats de la nova maquina. De moment una de les facultats que no te, es per passar paelles, una direccio amb molt poc recorregut, el canvi llarg i l´absensia de fre de ma, fa que s´hagin de passar molt a poc a poc, i fora d´aixo el auto va força be encara que hi ha que fer-li molts quilometres en carrera. El segon i tercer tram, discurreixen tambe sense cap novetat, llastima de les paelles i verifiquem el acusat desgast de les rodes de darrera. La primera passada pel segon tram (en sentit canillo), ens sorpren amb una part molt molla a la baixada, cosa que fa que extremem les precaucions, doncs l´asfalt no permetia moltes alegries. A la segona passada, una mica mes sec, el temps surt bastant be, i llastima que a la tercera, va tornar a ploure i el lliscament era mes acusat, llastima, pero en fi, penso que es pot estar content, s´ha arribat a la meta amb el cotxe intacte, s´han fet quilometres i s´ha obtingut un quart lloc de l´escratx, cosa que es per estar mes que content. Aixi que veurem que passa al pista i rally.

Fashion week-end

2008-09-08T11:28:00.003+03:00

Doncs be, pues això es mes o menys el que vam fer a Cervera aquest cap de setmana. Un impressionant aparador de la moda actual, "strugenbenker", Calvin Klein, Hugo Boss, encara que em recorda als pobles del oest del spaghetti western, darrera no hi ha res, tot es una façana. En fi, al final en Bellmunt em va convèncer de còrrer amb ell a la terra, li va costar ben poc, perque sempre m´ha fet molta ilusio correr rallyes de terra, el asfalt, i especialment a Catalunya, es fa molt repetitiu. Aixi doncs alla vaig, no sense algun que altre recel: Habra canviat algo el inefable pinochet?.

Dissabte, com era el meu primer dia de vacances, m´ho vaig pendre en calma, sortint de casa vaig aprofitar per passar per Les Borges a comprar oli i despres cap a Cervera. En Joan, s´havia entretingut a Manlleu, aixi que a l´hora de dinar, sols hi havia el pilotu muniatu i l´altre patidor del bessó. Encabat de dinar i ja tothom a lloc, vem verificar i ens dirigiem a fer els reconeixements, que, cosa rara, i amb un petit lio al principi a l´hora d´iniciar el tram, vaig comprovar que els camins son molt diferents a les carreteres, no tenen cap referència. Amb punxada inclosa, -dona igual que es de renting-, acabem els reconeixements, i cap al l´hotel, que, com en temps de crisi s´ha d´estalviar recursos era a Tàrrega, sort que no el van triar a Viella!.Sopar mig interminable i desfilada fashion inclosa pel poble i a dormir.
Al endema, doncs ben d´hora, breafing, amb una petita decepcio, les sortides son ara amb relotge, unaltre encant dels rallyes que es perd, mirar els arnessos, que encara no m´havia ni assegut al auto, i cap al primer tram, que passara?, beno, primer que les notes estaven molt malament, suposo que son coses de l´experiencia, que en el meu cas, tampoc es molta en la terra, anirem millorant, al segon tram una mica igual, amb un aprenentatge, no et pots relaxar, doncs en un cop a una pedra, em vaig fotre un bon cop al cap, amb el mal de coll inclos, en fi. La resta del rally, va anar be, amb millores en els temps relatius, pero s´ha de ser conscient de que hi han algunes coses mes a millorar i tenir clar per mes endavant, a veure que farem, perque de moment el calendari tampoc esta molt clar.

Samarreta Conmemorativa

2008-09-06T00:50:00.007+03:00

Amb una mica de retras, podem presentar la samarreta conmemorativa dels 100 rallyes, la poden passar a recollir als punts de venta habituals i a les botigues del corte ingles, jeje. Agrair la paciencia d'en Xavier que ha estat el realitzador, de http://www.experimentgrafic.com/

Vuelta al cole!

2008-09-04T23:33:00.002+03:00

Y que no mes ben dit, despres d´un estiu que no he descansat (laboralment) gens, tornem a la "feina" i en espera de l´estrena del GT3, deu meu!, per seguir amb les emocions fortes, surto al proper rally ciutat de Cervera amb el mismisimo Augusto, en un BMW 325iX, igualet igualet que el que vaig compartir amb el Jordi Trius, alla per l´any 2005, pero aquesta vegada els arbres passaran mes a poc a poc (veus com tambe et deixo be, mr. Trius!), en fi, esperem que no passi cap cosa rara, beno amb el muniatu de pilotu que toca es totalment impredible, ja explicare.
En aquest rally estreno la meva nova camara, a veure si us en puc mostrar alguna cosa, ja que de moment nomes tinc tramos ciclistes, ja que el dia que la volia estrenar dins del GT3, va ser frustrat, sera pel mal fario?, ah! tambe hi ha una sorpresa, pero com totes les sorpreses son aixo, sorpreses, aixi que haureu d´esperar a dilluns, a reveure!
PD; No se perque collons creo tanta expectacio,si molt probablement aixo no ho llegeix ni el cabo, snif snif

Altre cop ?

2008-06-30T17:29:00.002+03:00

Doncs si, altre cop la mateixa avaria ens va impedir acabar un rally, això fa ràbia, però en fi, es el que hi ha, un maleït manguito ens va impedir fer nomes mig tram de La Trona, vem arribar a final de tram, però amb tot i això vem fer un temps força bó. Cosa que encara fa mes ràbia veient com va anar la demes gent al rally, doncs en haver molts abandonaments podriem haver estat bastant amunt. Aixi que no cal fer mes lamentacions, arreglar, d´una vegada el cotxe, i tornar-hi, que no ha estat res, encara que ja sera cap a final de temporada.
Per altra banda, al setembre canviare de seient, doncs torno a correr amb en Salvador Canals, amb el ditxos Porsche, projecte que no em fa massa ilusio, mes o menys ja ho sabieu, però aqui entren una serie de conceptes meus, que avui en dia es gasten poc, com son la lleialtat que has de tenir amb un amic, en fi, veurem que passa, ah!, per cert ahir l´estrenava a la Pujada a la Llacuna, i ja l´ha estrenat del tot, amb trompada inclosa, aixi que no extrany que amb tant lio, em torni a quedar al atur, amb el Porsche al hospital, vinga, ho veurem despres de l´estiu, ja anire posant alguna cosa.

Rally Osona

2008-06-30T13:06:00.001+03:00

Blocaires de l´Ebre

2008-06-26T23:19:00.002+03:00

Tal com es pot veure al costat, el meu modest i senzill blog te l´honor de pertànyer a la comunitat de blocaires de l´Ebre, que engloba tots els blogs que es fan desde aquestes terres. Aixi que nomes agrair molt l´atencio prestada pels webmasters i espero poder lograr col.laborar a que la gent del rallyes conegui mes la meva terra i la meva ciutat, Gandesa.

The show must go on!

2008-06-25T21:28:00.004+03:00

The show must go on !!!
Llevat de tot el que va passant, una cosa tenim que tenir ben clar, que la vida continua i jo continuo donant la pallissa amb les meves cròniques, res no ha canviat, beno, es clar,el que no ho llegeix quasi ningu.En fi, doncs res, que aquest dissabte corro el 40è Rally Osona, amb en Lluis Roque, el cap de setmana passat el vem entrenar, els trams son identics als de l´any passat, i llevat de 400 correccions on-line, no se si m´aclarare per adecentar una mica la llibreta, i de moltes becaines, doncs la veritat es que estava molt cansat, esperem que surti un bon rally, mes que res per allo del lloc d´origen del pilot, intentarem fer invalida la dita, “nadie es profeta en su propia tierra”, i poca cosa mes, a part de la calor i una cosa que em comença a amoinar, tots els pilotus tendeixen al mateix, aquest dissabte hi va haver un “soparot” amb JB (de 12 years old), amics, i amigues, beno, el perdonarem perque era el seu sant, aixi que per molts anys. Seguirem informant. Ah, per cert, em deixava una cosa que fa temps que em fa molta ilusio, a veure si aconseguim col.locar una camara interior al cotxe amb so en directe!, aixi podre veure lo que fa un copilot de debo, quan miri els reportatges del mundial, es clar.

La mort d´un amic

2008-06-24T15:59:00.003+03:00

Encara no fa deu minuts, s´acaba de morir als meus braços un dels meus millors amics, en Felix. Despres d´una llarga enfermetat ha arribat a la fi del seu cami. Em queda el consol d´haver estat amb ell fins al darrer moment i haver fet tot el que ha estat posible per que tingues una vida ben plaent i feliç, ja se sap allo de,"una vida llarga depen del desti, una vida plena depen d´un mateix".

When you walk through a stormhold your head up highAnd don't be afraid of the dark.At the end of a storm is a golden sky
And the sweet silver song of a lark.Walk on through the wind,Walk on through the rain,Tho' your dreams be tossed and blown.
Walk on, walk on with hope in your heartAnd you'll never walk alone,You'll never, ever walk alone.Walk on, walk on with hope in your heart
And you'll never walk alone,You'll never, ever walk alone

2008-06-11T18:18:00.000+03:00

Pre-estrena

2008-06-11T18:11:00.003+03:00

Avui pel mati, al circuit proper de Mòra d´Ebre, ja era hora fer algo a prop de casa, em conegut la nova adquisicio per al final de temporada, un Porsche 996 GT3, una peculiar maquina per a correr rallyes, tenint en constancia que costara el proces d´adaptacio a aquest auto, i que s´ha de treballar per a adaptar-s´hi, tant el pilotu com el vehicle, seguirem informant, si algo podem treure de positiu es la constatacio d´aquest proces, vaja, que no es bufar i fer ampolles, cosa que, despres de 1000 virolles ha quedat prou clar.

2008-06-05T01:41:00.000+03:00

Rally Girones

2008-06-05T00:38:00.002+03:00

Un altre cop mes, trigo en penjar la cronica, potser m´estic començant a tornar dropo de veritat, per altra banda, la veritat que tampoc he tingut massa temps, i menys ganes, perque va ser un rally una mica desventurat, la veritat.
Divendres em vaig poder convinar la feina, per anar d´hora a barcelona, i poder anar a verificar tal com eren els desitjos d´en Lluis, aixi de cap a Manlleu, on començaven be el cap de setmana doncs en lloc del pilotu, veia una especie d´ET, per tenir massa ansia a l´hora d´esmorçar, resultat, dos punt de sutura al dit index de la ma dreta, perfecte, podran convalidar.se als del campionat de catalunya?. Vem verificar sense novetats, beno, les tipiques collonades de sempre, pero res important, i despres de tornar a Manlleu, sesio de video i xerrada tecnica, Oh! que lluny queden els soparots de 3/4 de 15.
De bon mati, altre cop cap a Riudellots, en sortir plovia a bots i barrals, pero ja per coll de revell no ho feia,cosa que despres no va fer en tot el dia. Aixi que tot a punt per a sortir, revisio de calsotets per si decas, al parc tancat, sort que a mes d´un nomes li miren per davant!.Al primer parc de treball, ja la tornem a liar, que si moll, que si mixte, que si sec;ditxos camio de les rodes! i penalitzem al sortir del parc de treball, 1 minut,(10 segons), apa, dos punts i 10 segons, tremola Fuset!. Sortim al primer tram, Canyet, un vell conegut, el tram surt força be, beno, llevat d´un ensurt que ven tenir en comprovar un participant que havia parat a admirar el paisatge en una posicio una mica rara, quines manies! El temps no va estar malament del tot, en la linea, en sec i sense ploure. Sortim una mica desconcentrats al segon tram, Sant Grau, i en mig del tram, just a mig tram, quan començava a anar una mica al lloc la cosa, una fumata blanca, no donava massa bons auguris, que en acabar el tram, amb les temperatures a tope, no feia massa bona pinta, que al deixar refredar-lo vem veure que un manguito havia explotat, el podriem arreglar?, doncs no, malgrat el temps adicional del parc de treball, vem poder arreglar el manguito amb una bona penalitzacio consequent, i per mes desgracia, i evitant posibles mals posteriors, vem optar per abandonar en consequencia al bassal d´aigua que anava caient del esforçat fiat uno. Unaltre vegada sera.

Un raspall (mullat), cronica del berguedà.

2008-05-18T11:19:00.004+03:00

La veritat que he trigat mes del normal en penjar la cronica del berguedà, perque la veritat que no se que posar. Potser vaig pensar que al final aixo semblara el blog del raspall, doncs al final el pilotu en questio s´ho creura massa i aixo tampoc es bo, doncs apa, ja puc guardar el raspall que ja el raspallen prou la demes gent. Despres la seccio de pilotus altres, es queixen, que ja m´han arribat veus. Des que vaig comença a escriure aquest blog, fa prop d´un any, sempre he escrit amb la veritat per davant i tot el que hi explico te un fonament, amagat amb una certa ironia, que a qui no li agadi, pues eso, i simplement es el lloc on hi aboco el fil dels meus pensaments, algu podra pensar el que vulgui, es ben lliure de fer-ho, pero vaja, com tampoc fare cap llibre ni aquest blog estara al hit parade de visites, doncs sou ben lliures de llegir-lo o no. Com jo soc ben lliure de treure el raspall, que ja comença es tenir les fibres gastades.
Aquest rally es presentava complicat, beno, complicat per segons qui, pel senyor Roque, no. El primer tram, pel que vam deduir estaria humit, potser el segon ho estaria mes, aixi que vist el camio de rodes michelin que sempre portem, i tiravem de unes magnifiques i artesanals rodes, darrera generacio, doncs les havia tallat divendres. Sortida al primer tram, i potser dins la habitual mediocritat propia, fins que no estic una mica calent, pateixo bastant, aixo si, en silenci, pero pasar un seguit de revolts a fondo, de canto, i amb la carretera humida, esta al abast de molt poca gent. Final de tram, vista a la pisarra, i deu n´hi do la bufanda que li va fotre a cotxes infinitament millors. El segon tram, Prats-Olost, no va anar potser tant be, potser la pujada que hi ha al final. Pero vaja, gran primera seccio. La segona anava mes o menys igual. Pero per la tarde es van complir les previsions que donaven pluja, i van ser encertades. Aixi que mirant el camio de les rodes, les de la tarde serien les del mati, pero una mica mes ratllades, i apa, cap a Alpens i Olost-Prats, on plovia amb ganes, pero dona igual, aqui es corre igual. Aixi que al final un gran resultat, moltes felicitacions i seguirem amb el raspall. Fins a la propera

Mes val callar i semblar ruc, que parlar i aclarir el dubte

2008-05-05T19:37:00.002+03:00

El passat dijos, aprofitant la festa intersetmanal, vem aprofitar per anar a reconeixer els trams del proper criterium bergueda. El rally te una estructura un tant rara, doncs al mati es fan dos trams, La Guàrdia, i Prats-Olost, i per la tarde Alpens i Olost-Prats, es a dir el mateix que pel mati però al reves. Trams rapids, al gust del Lluis, prou coneguts, i que a Alpens, es presenta la novetat d´haverlo asfaltat tot de nou, amb eixamplament d´alguns revolts en la seva part final. En fi, doncs poca cosa mes que comentar, a veure com va tot, un cop solventats les deficiencies de frens del fiat, i arreglada la petita caricia de Coll de Revell. La metalitzacio, ganes i moral estan a tope i esperem obtenir un bon resultat

CLASIFACIO CAMPIONAT DE CATALUNYA DE GRUP R

FUSET 192 PUNTS
SOLE 160 PUNTS
ROQUE 148 PUNTS
GENE 108 PUNTS
PD: La cita d´en grouxo marx es per als bons entenedors, que poques paraules................

2008-04-14T14:52:00.000+03:00

2008-04-14T14:43:00.000+03:00

Mai hagues dit que a aquestes alçades experimentaria les sensacions que he experimentat en un mes tot just, sempre es diu que mai vas a dormir sense saber res mes nou, però la veritat es que, sense despreciar als demes pilots amb qui he corregut, en dos rallyes he entes coses que no entenia en noranta nou, en alguns casos per raons obvies en altres no ho tenia tant clar. Vem entrenar el rally en just un dia, entrenar com s´ha de fer, sense jugar.se la pell, però fixant-se en coses i millorant.les, la qual cosa, suposo que em crea un stress negatiu, i la veritat es que a les set de la tarde, quan vam tornar a Manlleu, em tenia ganes de seguir mes, no m´havia cansat massa.
Divendres vem quedar de recollir en Lluis quan hagues verificat, però a darrera hora, vist la pluja que queia i la hora que era, vam decidir tornar a baixar a Manlleu i veure´ns a la nau d´en Joan Barros, ja que em quedava a dormir a casa seva, vem sopar algo lleuger, si, si, aquí no hi han soparots eterns, ni cubates pre-rallye, i a quarts d´onze ja estavem al llit. Hi havia el dubte de que fer sobre el tema rodes, pero vaig pendre la decisio de no fer res fins a darrera hora, que creia que era el mes adient, mes tenint en compte les previsions.
Dissabte pel mati, ben d´hora, ens posavem en marxa dins del fiat uno, cap a Sant Hilari, no plovia, cosa que em tranquilitzava per la decisio que havia pres.Aixi, ens enfrontavem al primer tram que no era altre que Osor. Jo li havia explicat a en Lluis la meva teoria, que imagino equivocada, doncs ningu li fot ni cas, de mirar d´anar de menos a mes, poc a poc, en aquest cas, un Osor a primera hora i ben humit per la pluja, no era per menys. Però, quan arrivem al control horari, una gran acumulacio de cotxes, ens fa tèmer el que ja no trigarem a confirmar, tram anulat. Espera d´una bona estona, i sortida neutralitzada, cosa que aprofitem per a repasar les notes, aixi semblara aixo una passada extra de reconeixement oficials, igual que a la muntanya.
Aixi doncs, el rally en si, comença a Cladells, he de reconeixer, que no estic massa tranquil, però intento fer com amb les morenes, patir.les en silenci, gran es el repte i poc es el marge d´error que hi ha aquí dins, es semblant a la pregunta de Santes Creus 03:-estaras a l´alçada?. Sortim al tram una mica massa forts pel meu gust, cosa que es va calmant en 3 o 4 quilometres, en Lluis es un pel nervios i sempre sent soroll estranys per tot arreu, es creura que sempre li dic que son les pastilles?, el tram va molt be, aquí les topes son aixo, a tope, i cal dir.les ben clar, m´entortolligo a les banyeres una mica, cosa que em paguen a la paella amb una posada a dues rodes, a la corva del Joanet, hi han varies coses que no estan gaire clares, pero bueno, acavem força be, Cladells es un tram complicat i mes pels novells, que no hi han passat mai.(Conduint es clar).Assistència i cap Osor, on molt mes tranquil s´ens fa manifest els problemes de frens que arroseguem en el primer tram, encara que sembla que es multipliquen, i mes Osor que es un tram de frens, tornem a Cladells, no m´entortolligo i no pasem la paella a dues rodes, i ja tenim la mitat del rally fet, llastima dels frens. Dinar amb les mitiques botifarres d´en Barros (pare) i amb una mica de nyonya despres de tant paro, sortim cap a fer Collsaplana, on de neu, i ja per sorpresa i indignacio, de nou estan tots els cotxes parats a la zona de control, redeu, altre cop a fer la passada d´entrenos oficials, que hi farem, les emisores fallen, es veu. Aixi que despres de el dinar, neutralitzacions, i demes parades, arrivem a Coll de Revell (el Rovello), i jo estic mes per anar a dormir que per altra cosa, pero recony, en 200 metres de tram ja s´em treuen la son, llaganyes, pols, telaranyes i el que fos, fem el tram amb un ritme molt bo, i mes tenint en compte que era el que teniem mes verd, pero altre cop els frenos ens condicionen el temps, que hi farem, sense cap ensurt, tornem a l´assistència i de nou a Collsaplana, on confirmem els rumors l´han escurçat el minim per no tenir que anular la puntuabilitat del rallye, ja tenim una alegria, ens estalviem, nosaltres i els frens, tota la baixada del final de tram, ja tenim un ingredient positiu, tram rapid, patina i sense frenar, aixi que en Lluis es vol posar a la orla de la universitat del asac i marquem el millor temps scratch del rally un 13e, no cal dir per davant de cotxes amb 15 o mes anys menys d´antiguetat i molt mes preparats que el fiat uno. Ara ja m´estic acostumant a acabar les corves a fons amb una entrevesada, i m´agrada, el que em fa por que sigui adictiu. Aixi, ja quasi per acabar tenim el Rovello, que per alegria, ja de tots dos,esta humit per la pluja, cosa que ens costa un petit toque amb una valla, ai ai. Arrivem al parc i acavem el rally, lamentant per enesima vegada no tenir uns frens en condicions, pero almenys per part meva molt satisfet i mes quan la gent et comenta lo depressa que t´ha vist anar.
Fins a la propera.

I dissabte...............al Guilleries

2008-04-11T00:43:00.002+03:00

Doncs, si, aquest cop pensava que no hi aniria i ves per on, el extrany de l´altra vegada va fer la trucada que va capgirar tota la situacio, en fi, un que no es de pedra no va poder negar.se a tal oferiment, trobar un pilotu aixi no es troba aixi com aixi, i dissabte passat vam fer els reconeixements, com portavem les notes fetes, nomes va ser repassar.les i acabar de polir varies coses,el recorregut es prou conegut, encara que en Lluis no ha corregut mai per aquests trams, prou dificils en aquest cas
Aixi, que prometen posar mes fotos, que fa temps que no en penjo, i encara cap del fiat uno, la setmana que ve,espero poder explicar com a anat tot.
Fins aviat

2008-04-07T15:38:00.003+03:00

A peticio d´un pilotu, que em va dir que no posava res sobre els scalextric, que tambe formen part de la meva vida racing, doncs apa, aqui van une fotos de un parada que vaig montar al respecte, i aixi vaig aprofitar per treure.lis la pols. En total hi han 290 vehicles, (cotxes, camions i moto). Hi han algun repetit, premi per qui ho encerti.

Un bon rallye!

2008-03-10T20:52:00.000+02:00

Veient els resultats del nou pilotu, vaig decidir cercar un lloc per a dormir el divendres, idea a la qual es va apuntar en joan barros, aixi doncs, a primera hora del mati, estavem a avia, preparats per a verificar i amb les piles posades. Passades les verificacions, ens vem dirigir a reconeixer els trams, que eren els mateixos de l´any passat, ens acabavem de coneixer feia 1 hora, aixi que era tot nou per a tots dos. Aixi que un cop realitzats els reconeixements, ens dirigiem a Avià a entrar al parc tancat, esmorçar quelcom i començar el rallye de veritat.
Un cop posats el hans i tota la parentela, començava el primer tram, redeu!, potser es que estava malacostumat del Bellmunt, pero avui els arbres pasen molt depressa!, arrivem a la sona de Grauges (que patina moltissim) i segueix el atac sense cap concesio, fins i tot passaven les txicanes artificials a fondo, a cada revolt se li corresponia un canto, ja fos lent o ja fos rapid, cosa, que els que coneixeu el tram, te unes zones rapidisimes i lliscants, exageradades. Impresionant, la veritat, un cop passats a la sona de gironella-casserres, la cosa seguieix igual, no es deixa cap corva sense atacar, potser avui veure el que es anar rapid de debo(penso). Al final de tram, el nostre temps 7´54" es qualificat pels del control stop com molt bo, ho verifico a la pissarra on hi han pocs temps que baixin de 8´, caram, i el tio encara diu que ha anat tranquilet, amb alguns errors!. Aixi que el segon tram segueix igual, amb una petit ensurt a un pont, resolt sense cap problema, pero apuntat per recordar.li per a la propera passada. Assistència i altre cop al primer tram, on, horreur vaig cometre un error imperdonable! em vaig perdre!, sort que ho vaig poder rectificar en pocs metres, pero em va saber molt greu, i em queda el dubte de si estic al nivell requerit, en fi. El rallye va acabar sense mes novetats, rebaixant els temps als dos trams, aixi doncs, acabavem el rallye vuitens scratx i segons de grup R, deixant per darrera cotxes molt mes competitius. Tot plegat resultant una manera molt maca de cel.lebrar el meu centenari.

100 rallyes! (els culpables)

2008-03-04T23:51:00.000+02:00

SALVADOR CANALS 28
RAMON GARCIA 19
RAMON CASAMITJANA 16
ALBERT ROGER 9
CARLES GIRONA 8
JORDI SOLA 6
JOAN BELLMUNT 2
JOSEP BELLMUNT 2
JORDI TRIUS 2
SERGI ARRANZ 2
LLUIS ROQUE 1
RAIMON MORATO 1
XAVI PICANYOL 1
JOSEP ROVIRA 1
CARLES MONTALBAN 1
JORDI GOMEZ 1

PEUGEOT 205 RALLYE 23
MITSUBISHI LANCER EVO V 17
FIAT PUNTO HGT 15
RENAULT CLIO WILLIAMS 12
RENAULT 5 GT TURBO 10
MITSUBISHI LANCER EVO VIII 9
CITROËN C2 GT 6
CITROËN SAXO VTS 4
FIAT UNO TURBO 1
BMW 325 IX 1
PEUGEOT 106 RALLYE 1.6 1
CITROËN AX GT 1

De sobte, un extrany!

2008-03-04T23:45:00.000+02:00

Doncs, si, aquesta mateixa tarda, he tingut una trucada al mobil, i apa, ja hi tornem a ser! Doncs ara anire aquest dissabte a còrrer el rally d´Avia amb en Lluis Roque, amb un fiat uno. Aixi, esvairem un dubte que teniem, de amb qui, com i quan faria el meu rally numero 100. No el coneixere fins el mateix dissabte aixi que ben poca cosa puc dir. Ja ho explicare al tornar. Pels amants de les estadistiques, penjo una relacio dels meus 100 rallyes, tant en pilots com en vehicles.

Despatxat!

2008-02-26T18:43:00.000+02:00

Si heu llegit l´anterior post, la cosa no pintava massa be. En fi, doncs diumenge, en realitat no va passar el que em pensava que passaria, encara que va faltar ben poc, però dona igual, el resultat ha estat el mateix. La cursa en si, va ser un munt de imprecisions, la veritat que em veig en la obligacio d´apuntar si el pilot va posant el peu al embrague o te defectes, que no es lo mateix que cometre errades, que son mes aviat de correccio en una autoescola que a Montmelo. Qui em coneix sap que tant em dona quedar l´ultim o darrera, el que no puc tolerar ni tolero, es el pasotisme o no tenir cap gana ni intencio de millorar, de fer les coses millors, en una paraula, disfrutar dels diners i per tant del esforç que fa, o tindria que fer, qualsevol que s´embarca en aixo dels rallyes.
Al final, el diumenge, vaig decidir que el proper rallye que corro, el del centenari, no el vull passar arrossegant-me, m´agradaria disfrutar-lo, no tinc problemes en arrossegar.me, pero per una vegada i un rally, no en tinc ganes, davant d´aixo, i es veu que ens va la ineptitut inmovilista, doncs treiem tiets i familia sencera, queda demostrat que la conduccio no es transmet geneticament, i es decideix prescindir dels meus serveis, que, repeteixo, nomes havia refusat de fer el meu proper rally, els altres no hi ha problema. En fi, bon vent, i molta, molta sort.

No evolution

2008-02-17T08:50:00.000+02:00

Si una manera hi ha per definir la situacio davant el rallysprint de sant julia, es aquesta, no evolution.Potser el problema es que amb el pilotu de torn, ens separa una generacio, potser per aixo no entenc, quan vaig començar a correr, tampoc fa tant temps, teniem una mentalitat oberta, preparada per evolucionar, i els resultats es notaven, aqui no, som com un bou que clava una banya, i fot.li a bruxar i a no treure res en clar. Despres el mes divertit es que ens guanya fins i tot el carrito de los polos i ens agafa la depresio, pero aixi no podem anar enlloc, que no sigui fotre´ns un bolet o seguir competint amb el carrito. Potser per anar aixi mes val quedar-se a casa.

Aquest any 100!

2008-02-05T22:36:00.000+02:00

Aixo si que es mes o menys segur, de moment la pretemporada, sense necesitat de fer cap stage, te per a tots els gustos, bones i males noticies. De moment, fare el rallysprint de Sant Julia amb en Joan Bellmunt,i,vist el paron momentani del projecte GT3, per causes alienes a la nostra voluntat. No hagues dit mai de la resureccio del malograt C2, cosa, no per inesperada, pero que la veritat em fa molta ilusio, per acabar com va acabar, no podia ser. Pero tornant al tema de l´entrada, aquest any, al segon que pugui fer sera el numero 100 de la meva carrera com a copilot, sens dubte un moment especial. Qui ho hagues dit aquell llunyà pero relativament proper 27 d´abril del 1991, que arrivaria a poder fer el mateix 100 vegades, i les que el cos o algu, aguanti. Seguirem informant.

2008-01-03T22:03:00.000+02:00

Amb una demora mes llarga del habitual, es un rallye del any passat, passo a relatar.vos el rally de lleida, que vaig correr amb en Joan Bellmunt, la part seriosa de la saga Bellmunt.
Gràcies a que aquest rally es el mes proper a casa, sembla mentida, vaig dormir a casa, i malgrat una bona matinada a les 8 en punt, com procuro que sigui habitual estava a Les Borges Blanques, lloc on anteriorment havia baixat molt sovint quan corria amb en Carles Girona. Al lloc de les verificacions hi feia un fred important, -6º deien, i el pobre saxo, gelat, semblava que no volia que el vestissim de carreres, doncs la feina va ser nostra per enganxar.li els meus noms i els numeros.
Havent verificat sense mes novetat, ens dirigiem tot seguit a reconèixer els trams, que eren els mateixos de l´any passat, cosa bona, doncs ens permetrà comparar els temps dels dos germans, amb el mateix cotxe i el mateix copilot, a veure quin dels dos va mes rapid, jeje.
Quan arrivavem a lloc, cap al parc tancat i a veure si en Barros havia montat la paradeta, per mes que res menjar quelcom, i a poc tornar a sortir a correr. Cal comentar que jo portava un hans de renting, que com ja em temia, l´any 2008 haurem de dur posat, aixi que tindrem que estalviar uns diners. Aquest estri, a part de valer una calerada, demorar la preparacio abans d´un tram, (ens donaran 4 o 5 minuts per posar-te´l en lloc de 3?), no et deixa saludar com cal als controls i et fa tenir una sensacio rara a l´hora de lligar.te amb els cinturons. Aixi que sortiem al primer tram a veure que passava, tornaria el síndrome C2?, no, no va tornar, suposo perque el pilot aquest nou no es que ataqui massa, el noi es jove, i encara que te molta voluntat, li falta bastanta técnica a l´hora de fer els revolts, todo se andara. Al segon tram constatem lo mateix, a part de ampliar les critiques (que dolent que soc) a unes notes poc creibles, m´imagino que coses de inexperiencia,no passa res. Aixi que a mig rally, cap al parc d´assistencia, on els controls d´entrada, s´em disculpavem per unes divergències que vaig tenir amb ells i el cap de comissaris tecnics, que no coneixien la norma de poder entrar al control un minut abans de la teva hora ideal de pas, ¿?, el fallo meu , que prometo esmenar, no portar un exemplar impres de l´anuari, es igual, aquest fet va posar al saxo 10 o 15 kilos mes de pes, per inflament del copi, jeje.
La segona volta, tornavem a fer els dos trams sense mes novetats, baixant els temps una mica de la primera passada, cosa bona, pero constatant que hi ha molt per evolucionar, cosa que fa fefaent la nostra posicio final, 5 ens per la cua, pero bueno, es important tambe acabar sense fer coses rares.
Acavem i despres d´un llarg tertulio amb la gent de les curses, mare de deu el que vaig sentir!, ens despediem i fins l´any que ve, a veure com va.

2008-01-03T21:54:00.000+02:00

Rally lleida

2007-12-14T15:32:00.000+02:00

Com es veu que tinc el cap dur, i no escarmento. Dema correre amb en Joan Bellmunt el rally de lleida, puntuable per l´open, el catala,el campionat de gasioses la casera, i no se que mes. Si, si, heu llegit be, es un Bellmunt, pero no el Josep, aquest es el besso que va nèixer primer, i es va quedar tota la seriositat que no te l´altre, jaja. En fi, ja veurem, almenos no perdo una cosa que es molt important, si no lo mes, es no perdre la ilusio per correr, sigui amb el que sigui. De la vida et van quedant coses, i de la meva el que queda, per molt que diguin alguns, son els rallyes, y aixo es molt important per a mi. Ja us explicare.

mes afotos de gal.les

2007-12-11T15:33:00.001+02:00

Rally de Gal.les (Crònica)

2007-12-10T22:21:00.000+02:00

Entrenant el fatidic 2000 viratges, va sorgir una idea, que no era altra que, degut als vols "low cost", poder asistir a la darrera prova del mundial, a Gal.les. Posant fil a l´agulla, l´organitzador, l´Albert, va lligar tots els pormenors i obtenir una destacada llista d´inscrits, 5 pilotus i el que escriu. Un cop sorgits tots els dubtes relatius a passaports, bitllets, lliures, cases, cotxes de lloguer, etc, i a la vegada tot solucionat, el principi del viatge era a Girona, on el cotxe nº1 va arribar sense cap problema, en canvi, hi va haver un, que apurant al limit l´hora de facturacio, de ben poc es queda a terra, amb exces d´equipatge inclos.
En arrivar a Bristol, ens va acompanyar la pluja, que quasi no ens abandonaria en tot el cap de setmana. Per cert al avio, hi viatjaven molts “elementus” que ja es veia que anaven al mateix que nosaltres. Recollides les maletes, canviant lliures, (a preus astronomics), i embarcant a la magnifica “flegoneta” de lloguer, amb devolucio previa de seient, davant de la sorpresa de la noia d´avis, ens vem posar en marxa, el temps apremiava, i abans d´anar al quarter general, a Swansea, haviem d´anar a Cardiff a recollir els passis de public pel rally. Si, aquí es paga per anar a veure rallyes. Cosa que despres de perde´ns, la senyalitzacio dolenta es veu que no es exclusiva nostra, i de comprobar que no es facil conduir per l´esquerra, (a les rotondes et venen per la dreta!), arrivavem a Cardiff, sense mes novetats, on alguns dels viatgers comprobaven les bellesses natives dels bars, ja comencem!, passant per un super, aquí no tanquen, per calmar la fam dels viatgers, que alguns quasi es menjen la tapisseria del cotxe, arribavem a la casa, despres d´una lliço de navegacio digna del Dakar, on un matrimoni molt amable, en llogava una bonica , i calida, casa tipica de Gal.les.
Avituallada ja la tropa, el que de poc es menja la tapisseria va anar a dormir sense sopar, ens retiravem a dormir, una mica mes tardja que dema tocava llevar-se d´hora.
Tocant diana, i amb un esmorçar de circunstancies, em vaig barallar amb la cafetera, la costum amb les italianes deu ser, amb el consequent desastre, poc despres, sortiem cap al camp de maniobres on discurria el tram del mati. Amb l´oportuna aparicio de Pirulator, com no, ens vem arrivar a un lloc rapid del tram, doncs el guia tenia diverses opcions, hi havia molta humitat, fang i un fred important, pero renoi, als rallyes anglessos no hi ha lolailos ni muniatus, i tot esta molt ben montat, dona gust pagar!.Vem veure un tram força bonic amb volcada inclosa que despres vem veure per la tele.En arrivar al cotxe, vem comprobar que amb la pluja, s´havia complicat una mica el fet de treure´l del fang, i efectivament, s´havia estacat, en fi, despres de diversos intents, en Jordi Trius, es va oferir a fer-nos una dutxa de fang termal relaxant, cosa que tothom, especialment uns anglessos ens vam maleir en gaelic, un idioma molt bonic, per cert. Aixi, vist l´estat lamentable que presentaven alguns membres de l´expedicio, qui mes qui menys, pero en Trius, anava com una patena, doncs ens vam veure obligats a anar al quarter general a netejar-nos i adecentar.nos per anar per la tarde a Cardiff, cosa que vem aprofitar per dinar.
Un cop nets, i proveits, ja per la tarde, vem anar al estadi del mileni de Cardiff, un espai molt modern, on hi feien la superespecial que acabava amb la segona etapa del rallye, be, algu li va anar de poc de no entrar doncs va perdre la entrada, cosa, que mentre la buscaven, vem anar a fer unes pintes a un pub local, on vem premer la temperatura de la nit galesa. Amb les pintes al bec i el morru calent, vem veure el tram, acompanyada d´unes exhibicions de cotxes antics del rallye amb pilotus famosos i un espectacle de conducció.
En sortir del estadi, malgrat el fred ambiental, vem comprobar que els habitants de Gal.les son de sang freda, especialment les de sexe femeni, doncs van com si fos Sant Joan, cosa, que encara va calentar mes el morru de l´expedicio, especialment les aus nocturnes, despres vam sopar a un italia, que ens va mostrar que a sicilia tambe hi ha bandolers. L´expedicio es va fragmentar en arrivar a la casa, els que vem anar a dormir, i les aus nocturnes, desitjosses de coneixer la nit galesa, vist la indumentaria que es gasta per aquí.
Diumenge
Amb el triomf relatiu de l´au nocturna mes grossa, que va dir que no aguantaven el vol les altres, ens vem llevar i vem anar a veure el parc d´assistència a Swansea, on vam entrar previ pagament, of course. Alla ens vam deixar unes quantes, bastantes, lliures en merchandising divers del rally. Ens vam dirigir a restaurar-nos convenientment, i a comprobar que aquí tambe savem menjar sense atracar-te. Un dinar tremendo, com diria algu. Aixi que despres d´una visita a les platges de Swansea, exhibicio de conduccio inclosa, pel public gales, vem anar a la casa, a recollir tots el atuells, carregar.los a la flegoneta, adecentar una mica la casa, i cap al aeroport, on, s´esperava ni mes ni menys en Xevi Pons, que es veu que els van castigar a volar en Ryanair, amb tota la familia. Arribavem a Girona a 2/4 de dotze, on donavem per finalitzada tant interesant excursio.

Excursio a Gal.les

2007-12-03T23:34:00.000+02:00

Publico una seleccio de fotos, mentre preparo la cronica, imagineu-vos, un cap de setmana amb 5 "pilotus" dona per molt!!

Un any amb tots els gustos

2007-11-20T14:08:00.000+02:00

Tanmateix, quan s´analitzen les coses que et pasen, tranquilament, a casa, un s´adona de coses, que be, si encara son consequencies,si no logiques, son poc desitjables, pero l´atzar de vegades, et fa jugades.

Aixi doncs, afrontavem la darrera cursa de l´any amb una idea una mica conservadora, la classe estava molt complicada i l´escratx, encara mes, tambe, al fer molt de fred, no es disposaven dels pneumatics adequats per aquestes condicions, pero be, els rallyes son per a disfrutar i en allo estavem. Vem anar a entrenar el rally dues setmanes abans, amb un permis especial, el recorregut, el coneixiem bastant be, doncs es tracta d´uns trams força vistos, encara que el primer, antic odena, tenia una configuracio nova, estrenada fa poc. La veritat que vistos els trams, el que potser causava mes desconfiança era Hostal nou-Torà, pero mai t´en pots enrefiar de res en aixo.
La primera passada per Castellfollit, va ser un desastre, a la primera corba que tancava, ens vam marcar una virolla de les que fan epoca, despres de moltes maniobres el vem poder posar a lloc, pero pel que es veia, hi havia molts pilots que s´els havia posat dificil, potser per la temperatura ambiental o potser per el poc grip que presentava els asfalt. En fi, el segon tram, Vilaredes, ja anava una mica millor, el TA 00 de darrera semblava que no anava tant malament. Doncs, cap a la assistència i a pendre algun determini, que no seria altre que tornar als N20 de sempre, ja que la temperatura començava a ser mes alta. Anem a tornar a fer el tram de Castellfollit, i una mica mes lluny d´on ens haviem envirollat a l´altra passada, apa, unaltra virolla,que fa que el cotxe quedi empanxat, sort, (ara podria dir el contrari), hi havia gent, i ens van treure, seguir el tram, i a una esquerres que teniem anotada com 5 es tanca al final de la valla, pues aixo, al apoiar.se el auto, es perd tota l´adherencia del tren posterior, piquem a la cuneta, la qual ens impulsa, i fa que el cotxe piqui de morro a terra, i torni a girar sobre si, mateix, per anar a caure sobre la porta del pilot, quedant a poc del fons d´una aiguera que hi havia de la carretera nova, uns nois ens ajuden a sortir, i veient que no estem malament, del tot, jo tinc tota la ma plena de sang dels vidres, i em noto un cop molt fort als ronyons, pero pel que podia haver estat, que hi farem. Potser quan veus que no et fas res, canviaries uns dies d´hospital per no haver estavallat tant el cotxe, no paro de pensar que hagues pogut passar si a la cuneta hi hagues hagut un arbre, o simplement un pilo, o algo solit, no ho puc evitar, el que tinc molt clar es que aquests pensaments no m´apartaran de fer el que mes m´agrada del mon, que es correr rallyes, i intento, amb el mal que tinc a l´esquena, treure´m la visio del C2, destrossat, anant davant meu en el remolc, es una imatge molt amarga. Potser per aixo dic lo de l´any amb tots els gustos, dolç, salat, i ara ha tocat el gust amarg. Vinga, molta sort!.

LOTERIA DE NADAL

2007-10-26T14:28:00.000+02:00

Com cada any ja tenim a la disposicio de fans, admirador-es, premsa i public en general, les participacions de loteria de nadal, si no teniu manera d´aconseguir-ne, podeu escriure a jordipuchol@gmail.com i us les faria arribar. MOLTA SORT!!!

2007-10-25T23:03:00.000+03:00

Un rally molt familiar..............

2007-10-25T22:27:00.000+03:00

Beno, doncs com moltes vegades o quasi sempre, m´he tragat les meves paraules, i mira per on vaig participar en el rally crosta brava, el rally de la familia, que hi farem. Campionat del imperio obliga, pues adaptar.nos a les normatives, aixi que casc nou, i sort que el ilustre colega Dani Lucas, per cert aprofito per agrair-li, em va deixar el Hans, maleït estri que no em deixa mostrar la meva proverbial amabilitat als senyors controls, que hi farem!
Aixi que dimecres per la nit em vaig dirigir a la refinada vila de Lloret, on desenes de jovenetes encubatades i iaios escursionistes ens saludaran a diferentes hores durant la nostra estada. Dijous el vam passar reconeixent els trams, un veritable tour de force, on per no variar el costum, sense dinar i de cul, vem poder fer tot el recorregut, no em vaig trobar massa be, degut probablement als meus excessos amb una pizza d´anxoves, que em va fer passar molt mala nit, pero el meu indiscutible i inquebrantable caracter patidor em va permetre aguantar com un homenet. en fi, per fi a la nit em vaig atrevir a menjar algo, amanideta i poleo menta.
Divendres, jo que volia anar al museu del mar, ho vaig canviar per una visita al camio michelin o bfgoodrich mes ben dit, i despres a veure el shakedown, on vem comprobar com va el sr. Blomquist (en peu, per favor) i vem veure com trencava el cotxe en Garrido, segons el sr. pilotu l´enemic a batre. Mes tard va arribar en Joan Barros amb el "paratu" i despres de dinar vem procedir a enganxar les pegatines i anar a verificar, on el torracollons iaio de la catalana va omplir la fitxa de txorrades, que hi farem, aixi que despres de veure el montatge nou de carpa made in Barros, a fer una mica la ximpleria de la cerimonia al passeig on els satisfets (i farts) membres de l´organitzacio es lliuen en un espectacle circenc, no se perque pero s´els hi dona molt be, aixo del circ.
Dissabte de bon mati, beno era de nit, i despres d´ensenyar els calsotets al iaio, pues al cotxe i cap al primer tram, a provar el hans, com era el primer ens ho premiem en calma, no sigui cas de trencar algo, i despres a osor, on la cosa anava una mica millor, amb curva de txitxarra inclosa. Primera visita al parc, i al podium, i despres a sant grau, on la cosa ja començava a entonar-se. Unaltra visita al parc i a tornar, pero, anulen la segona passada per exces de public, que no es el mateix que exces del public, que mes voldriem!. Aixi que altre cop amb la parentela del podium, a descansar no se de que, pero en definitiva a descansar. Unaltra assistencia, i als trams de la tarde, on no em treia tota la parafernàlia per manca de temps, i per problemes amb el meu arnes, algu el devia sabotejar?
Ossor de pujada va una mica millor, el mateix que la cantina, on hi ha un frustat intent de fre de ma, i a Revell, la megabomba, guanyem al Garrido, ja podem plegar! Altre cop a podium i assistència, i amb els fanals montats cap a fer el darrer bucle, i oh! sorpresa, al sortir a osor la parrilla no funciona, collonut!, aixi que apa, sistema roger, amb les llargues, aixi que despres d´un suicida osor, pitjor hauria de ser la cantina, i a part molt emocionant sentir per l´interfono en una recta en 5 ena a tall, on acaba aixo? i lo pitjor havia d´arrivar mes tard, on, en acabar collsaplana a la paella del final, un palier trencava la nostra participacio al rally familiar(com la grasiosa), aixi que a esperar al remolc, carregar el difunt, depresio i tristesa i a nonir, fins l´any que ve!.

rally Hispanomocion

2007-09-23T12:11:00.000+03:00

Be, demano disculpes per la tardança en penjar la cronica del rally, es la droperia que porto a sobre.Com que Valencia queda mes al sud que Barcelona, encara que sembli mentida no em cau massa lluny aquest rally, doncs vem quedar a tortosa, a mig cami, cosa que m´estalviava un bon troç de cami. Sortint del lloc on vem quedar, ja comencem, la primera sorpresa, com no podia ser menys, m´havia deixat la llicència!, en fi, pero, despres de passar-me tot el viatge d´anada al mobil, es va poder resoldre sense mes problema, renoi, quin any de badades! Un cop al hotel, ja vem anar a reconeixer els trams, però entre una cosa i l´altra s´ens havia fet la una del migdia, aixi que contravenint les normes, costums, guia michelin, i demes, vem fer tots els reconeixements d´una tacada, sense dinar, sense parar i per acabar de rematar-ho amb un sopar de mcdonald´s a la habitacio del hotel! Quants mites mes han de caure?
Dissabte, a verificar, i un cop repartits tots els vehicles, ja que no teniem assitència, ens disposem a pendre la sortida, on al podium el speaker ens saluda com els "amigos catalanes", de València a Xest, a parar a l´assitència, dic parar per no dir fer,i d´alla al primer tram, amb un nom molt valencià, La chufa, pero mira per on el cotxe 0 s´esconya, i fem el tram d´entrenos oficials, quina pena, aixi que el primer tram sera el segon, que la veritat es força bonic, encara que segueix la tonica qui hi ha ara de fer camins asfaltats, el tercer es molt rapid, La garrofera, arribem varies vegades a tallar en 5 ena, pero tampoc surt del tot be, aixi que ja tenim la primera seccio acabada, cap al parc d´assistencia a menjar algun bocata i continuar. La segona seccio, si que comença a la Chufa, que fora d´un parell de rectes monumentals a mi m´agrada molt, amb cunetes brutes,una autentica carretera de rally! el segon i tercer tram tambe passen sense mes novetats, fora de comprovar que cada cop queden menys cotxes, doncs es pot dir que quasi tots els cotxes grossos estan fora de cursa. Tornem a arribar a Xest, pero a la unica assistencia on haviem de fer algo, van, i es posen a pesar cotxes, en fi, la questio que arribem a la sortida del tram del circuit, justets de temps i esbufegant per la feina de canviar rodes, el tram del circuit, dues voltes, em va sorprendre per lo petit que s´em va fer, llevat que no saviem per on passar la txicane de recta, sort que anava fent notes, mes que res per fer algo, doncs em fa molta por anar en un cotxe de curses sense fer res, sera per la costum.
Sortint del circuit, assistencia llarga, canvi de rodes, montatge de fars, i comprovacio, que ens haviem de posar les piles pels dos trams de nit, teniem un triple empat, quasi, i varios que ens podiem apretar,aixi que cap al tram decisiu. Sortim a la primera passada, i llevat d´un parell de flashos maleits, no surt malament, la primera sorpresa es que no haviem conectat la parrilla de fars, en fi, per aixo ens apladien tant la gent, -mira con un par(de faros)-Com hi havia un petit enllaç i un munt de temps, vaig proposar, parar al poble d´abans del tram, pel tema de la temperatura de les rodes, i aprofitant que eren festes majors vem anara a la industria nacional, a refrescar-nos, on a la vista d´uns forasters tant raros i distingits, va anar de poc que no ens firessim alguna pubilla del llogarret. En passar el temps, i anar a la sortida de tram, on estaven la resta de participants, vem deduir que haviem fet un molt bon temps, el tram era de 23 km i no era facil, cosa que ens va extranyar, imagina´t si encenem la parrilla!, i quasi descartava a la resta de competidors pel tercer o quart lloc que creiem poder optar. Aixi que sortim, ara si amb la parilla, i en acabar rebaixem l´anterior temps, jo personalment, comprovo que la fadrinitat dona mes precisio i llançament en les corbes cegues i rapides, en algo he de sortir guanyant!, en fi, cap a final de rally, on en arrivar comprovem que haviem fet el millor temps en el darrer tram i el segon en l´anterior, perfecte, aixi que definitivament, acabem tercers scratch, amb cerimonia de podium inclosa!, en fi, resultat historic que iguala el meu millor resultat, del 2003, i constatacio que la temporada pot acabar molt be, fins a la propera!

Fites històriques!!!!!!!!!

2007-09-09T17:38:00.000+03:00

Si senyor, a part d´enterrar coses pasades, al passat rally hispanomocion, hem lograt dues fites historiques, la primera, el meu primer scratch absolut i l´altra assolir un tercer lloc absolut, cosa que iguala el millor resultat obtingut en tota la meva carrera. Ja preparare la cronica del rallye amb mes calma, us deixo dues imatges de tant emocionant moment.

2007-09-05T22:19:00.000+03:00

falles al setembre?

2007-09-05T21:35:00.000+03:00

Pel poc que se, les falles, tant tipiques en aquestes contrades, simbolitzen destruir amb el foc tot lo dolent que surt pel cami de la vida. Mira per on, aniria be, que ara estiguessim al març, doncs tinc varies coses que caldria cremar i reduir a les cendres per sempre mes, en fi, ho farem simbolicament. a veure si poguessim tambe cremar coses que tindrem ben proximes.
Doncs, bueno, ara toca excursio per les terres valencianes, ara feia 6 anys que no visitava aquesta comunitat, de moment, pel poc que se, sembla que te bona pinta, amb trams llargs, incloent un tram de nit. veurem.Divendres pel mati, baixem cap a valencia, a entrenar i ja dissabte ens quedem a correr, com acaba la cosa tard, ens quedarem a dormir, per a tornar diumenge cap al migidia, fins llavors que vagi be.

2007-07-19T04:36:00.000+03:00

Por tierras alcañizanas

2007-07-19T03:46:00.000+03:00

En primer lugar, cambio idiomatico, en atencion a la gente de pichaca que tan amablemente me han cedido las fotos para ilustrar esta entrada.

Al final voy a creer que escribir aqui tiene ciertos poderes paranormales, pues justo despues de escribir la anterior entrada, el señor pilotu me llamó. Como pienso que tiene mas sentido si me expreso tal y como me siento en el momento que lo hago, pues lo escrito, escrito esta.

El viernes, quedamos para cenar por la zona donde yo vivo, claro, menudo compromiso, ¿donde llevo a gourmets de esta talla?, suerte que creo que quedé bien, en el Chiringuito de Benifallet, asi que con la panza bien llena, fuimos a dormir, que mañana será otro dia.

Como los pilotus, tienen por costumbre no madrugar, eso cuando no transnochan, !suerte!, aproveche para salir un rato con la bici, este año no haré el ridiculo en la nocturna de Cambrils!, y a eso de las 10 y 1/2, nos poniamos rumbo a Alcañiz, donde esperaba el otro sufrido y paciente copiloto, un monumento a la paciencia!. Asi que, previa descarga del bolido, guardar el remolque, habitacion, etc, fuimos al primer tramo, a anotarlo, y decidimos que siendo un rally muy compacto, seria aconsejable hacer el bucle entero, cuando lo acabamos, nuestras barrigas ya hacian- cruc, cruc- y pese a nuestros ruegos, Jaume propuso que seria mejor dar una vuelta a los tramos antes de parar. El sitio gastronomico escogido, hoy no llevabamos ninguna michelin, no era otro que La Parada del Comte, que es una antigua estación, de la linea de la val de zafan, por donde pasa la via verde, y de vez en cuando un servidor, pero esto no toca contarlo en este blog, el de las carreras, jeje. Por cierto, Jaume Astier, ensayaba una nueva modalidad de copilotaje, el mas o menos convencional, y su sufrida novia, que le acompañaba, que paciencia! otro monumento, por favor.

Despues de comer, propuse aprovechar las horas de mas sol, para ir verificar, y asi luego seguir reconociendo los tramos. Las administrativas las pasamos sin ningun susto, no asi las tecnicas, cuando no me habia acordado de que en Aragón se pone mucho incapie con el desconectador exterior, la de veces que me lo habia tirado el simpatico "Pelos" cuando hacia subidas en cuesta, como que en Cataluña nunca lo accionan, pues el del C2, obviamente, no funcionaba. Asi que viendo que Albert con eso del bricolaje es un negado, previa requisa de herramientas me dispuse a solventar el problema, bueno, suerte que Jaume, con mejores manos, solucionó el tema, pese al mal estado que tenia el cable, en fin, pudiendo pasar sin mas el trago, pues tuvimos que escoger en desistir del shakedown,(el primero que he visto gratis) y seguir reconociendo, pues teniamos bastantes cosas "verdes", asi que por la noche, con 4 pasadas por tramo, algo poco habitual en Albert(nunca pasa de 2), me retire a casa de mis padre en Caseras, para estar más relajado al dia siguiente.

Puntual, como intento tener por costumbre, llamo al movil de Albert, y el tio aun duerme,(sera posible), asi que recojo al copi de Jaume y nos vamos al breefing, donde nos dan un repaso al reglamento de los rallyes, supongo que siempre esta bien recordar algunas cosas, en Cataluña, los brefing, van mas de amenazarte con enviarte toda la policia detras tuyo si corres en los enlaces, pero vaya. Asi, que con el carnet de ruta en la mano, nos dirigimos al coche,y a nuestra hora, partimos al primer tramo. Tres, dos, uno, salida!, el desierto de Calanda, es rapido, pero tiene zonas muy bonitas y emocionantes, por ejemplo el rasante que hay a unos 2 km del inicio, que yo opino que no es a fondo, bien, acaba, y creo que no ha salido mal del todo, peor saldria Belmonte, donde la zona rapida del principio requiere conocimiento y ........pues eso, aunque despues del pueblo me es mas familiar por las subidas que hice aqui.Fornoles ya es mas de nuestro gusto al no tener sitios tan rapidos, aunque tenemos problemas de ritmo, pero bueno, ya tenemos hecho el primer bucle. Llegamos a Alcañiz, y como hay tiempo, coincidimos con mas participantes, Punter nos ha metido 1´02", pero viendo la clasificación, estamos segundos de clase, con una razonable distancia con el tercero. Asistencia, y de luego a los tramos, en Calanda mejoramos 7", y en Belmonte 21"(la zona rapida ya la hemos afinado un poco de notas) y en Fornoles 4". Al final, Punter nos mete 1´mas, y aun distanciamos un poco mas al tercero de clase. Por cierto, al salir de Fornoles, por el enlace, rescatamos los numero imantados del 0, que se habia quedado tirado y los entrego al control, que los recoje con alegria.

Salimos al tercer bucle, y horror!, no hemos llegado al cruce de la carretera de Teruel, y me doy cuenta de que mi carnet de ruta no tiene fotocopiada la parte posterior, ¿que hacer?, pues improviso como puedo el carnet, y nos dirigimos al CH para explicar la contingencia, alli, puedo hablar con el director de carrera, para que esten en conocimiento del tema, y con mi super-carnet de ruta, salimos al tramo, que debido a los neumaticos con mucha guerra empeoramos en 6 ". En Belmonte, en el Ch, me entregan el carnet de ruta del 0(sera del que se quedo tirado?), y gracias a la diligencia de direccion de carrera, (no le hago la pelota), salimos al tramo, donde empeoramos apenas 2", y seguimos corrigiendo notas de las zonas rapidas, en Fornoles, no obstante mejoramos 3", asi que llegamos al final, creyendo ir cuartos, pero se nos colo Vinuesa por 4"y al final acabamos quintos, segundos de clase y primeros no-aragoneses, debido a la salida de carretera de Agustin Alvaro en el ultimo tramo, creo que no fue grave.

Asi que hacemos un buen balance, nos sirve para recobrar algo de moral, ya hacia falta, y a esperar que otras carreras podremos hacer de aqui a final de temporada.

Rally Bajo Aragón, o no?

2007-07-13T15:41:00.001+03:00

Bueno, pues aixo, estem a poques hores de correr un rally i no se res de res, ni truca el pilot, quina p mania!, ni hi ha llistat d´inscrits, ni res de res, aixi que poca cosa puc explicar de nou, suposo que no hi haura mes remei que correr, encara que les ganes, per desgracia, son poques o nul.les. Existeix un pilot que es prengui les curses en serio? La gran pregunta, potser vaig errat per pendre´m les coses aixi, pero jo les visc aixi, i trobo que hi te que existir un minim de planificacio,que al mateix temps alimenta la ilusio, les ganes, anar a correr com qui va a hisenda a omplir un declaracio, doncs mes aviat no, vist el exit millor que em prengui unes vacances, i millor que si no trobo algu que compleixi uns minims, em quedi a casa i faci altres coses, que potser m´omplin mes.
Ja anirem informant